MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3674 (22 / November / 2024)

Francesca (esposa de Ramon Mateu) (fl. Barcelona, 1394)

Creació de la fitxa: 2020-11-07
Darrera modificació: 2020-11-07
Categoria social i professional
metgessa
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Llicència en cirurgia, 1394
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metgessa de Barcelona. El 1394 obtingué de Joan I el Caçador (1350 – 1396) una llicència per a practicar la cirurgia a tota la Corona d'Aragó que regularitzava la seva situació legal. En aquell moment era esposa de Ramon Mateu, de Barcelona. Jordi & Gómez 1968 i, seguint-los, Guaita 2010, han suposat, amb raons poc convincents, que devia ser la mateixa que Francesca (vídua de Berenguer Satorre) (fl. 1392 – 1394).
Bibliografia
Jordi i González - Gómez Caamaño (1968), "Mujeres y varones médicos por ...", pp. 149-152
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., p. 92
Variants del nom
Mateu, Francesca
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1909, ff. 155v-156r – Llicència, Reial – 14 desembre 1394

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).