MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom367 (20 / maig / 2024)

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (Marsella?, c. 1236 – Montpeller, 1304)

Creació de la fitxa: 2007-05-30
Darrera modificació: 2016-07-24
Categoria social i professional
astrònom/astròleg - jueu - metge - traductor
Comentaris
Ya‘aqob ben Mahir ibn Ṭibbōn fou un astrònom, matemàtic i metge jueu provençal actiu a Montpeller i altres llocs d'Occitània. Traductor de l'àrab a l'hebreu, llengua en la qual va escriure també les seves obres pròpies. Membre de la família jueva occitana Ṭibbōn, que durant els segles XII i XIII va donar diversos metges i traductors d'obres científiques, entre els quals Samuel ben Judà ibn Ṭibbōn (m. 1232) i Mossé ben Samuel ibn Ṭibbōn (m. 1283), oncle de Jacob. Inicialment educat a Lunel, més tard estudià medicina a Montpeller, però es distingí sobretot per les seves traduccions d'obres de filosofia natural (el comentari d'Averrois a la Historia animalium d'Aristòtil) i sobretot de matemàtica i astronomia (els Elements d'Euclides c. 1255, el tractat sobre l'astrolabi esfèric de Qusṭā ibn Lūqā, el tractat de la safea d'Azarquiel —que el 1263 traduí al llatí amb Joan de Brescia—, el tractat sobre la configuració del món d'Alhazen, en els anys 1271/1275, i el tractat sobre l'ús de l'astrolabi d'Aḥmad ibn al‐Ṣaffār, entre d'altres). Fou autor d'almenys dues obres: un tractat sobre l'instrument de la seva invenció que anomenà "quadrant d'Israel" (quadrans novus), entre 1288 i 1293, i unes taules astronòmiques conegudes en llatí com Almanach perpetuum, dels anys 1300-1301. -- Conegut per Don Profeit (o Profiat) Tibbon, en occità, Profatius (o Prophatius) Judaeus, en llatí, i variants, noms que havien fet creure erròniament en l'existència de diversos personatges (hebr. mekîr / makhir / mahir; occ. i cat. 'guany', 'profit').
Bibliografia
Tibbon (1933), Tractat de l'assafea d'Azarquiel
Chabás (2005), "Profatius Judaeus"
Mercier (2007), "Jacob ben Makhir ibn Tibbon"
Iancu-Agou - Nicolas (2009), Des Tibbonides à Maïmonide ...
Stillman (2010), Encyclopedia of Jews in the ..., s. v. (Josefina Rodríguez Arribas)
Enllaços
GEC
Wikipedia ENG
Jewish Encyclopedia
The MacTutor History of Mathematics archive
Islamic Astronomers
Variants del nom
Prophatius Judaeus
Porfayt Juheu
Profiat Tibbon
Don Profeit Tibbon
Autor a les obres

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). [Llibre dels eclipsis del sol i de la lluna]

—— [Traducció-Llatí] Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Liber de eclipsi solis et lune. Traductor: Anònim

Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Roba' Yisrael

—— [Traducció-Llatí] Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Compositio et utilitates quatrantis novi. Traductors: Blasi, Ermengau (fl. 1290 – 1312); Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304)

—— [Traducció-Català] Jacob ben Mahir ibn Ṭibbōn (c. 1236 – 1304). Lectura del quadrant. Traductor: Anònim

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).