MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3662 (28 / abril / 2024)

Sallimona, Bernat (fl. Barcelona, 1286 – 1316)

Creació de la fitxa: 2020-11-05
Darrera modificació: 2022-01-14
Categoria social i professional
beneficiat - físic - mestre
Activitat professional
Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metge (físic), considerat un dels millors de la Barcelona del seu temps. Era originari d'Olesa de Montserrat, de la família del mas de la Llimona Jussana (després Can Singla, desaparegut). Se li coneixen relacions amb Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), de qui fou amic i potser deixeble (regalà a Arnau un missal i fou testimoni del seu testament), i amb altres metges i apotecaris documentats. Probablement, fou el "mestre Bernat", físic de Barcelona, al qual l'infant Ferran d'Aragó (fl. 1277 – 1286) deixà un deute pendent al morir, probablement per assistència mèdica, juntament amb Arnau, un Tomàs (mestre) (fl. 1286) i l'apotecari Pere Jutge (fl. 1285 – 1316). Fou home de confiança i segurament metge del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (s. XIII – 1334), que el 1307 el féu consultar en el cas de la pràctica mèdica de Gueraula de Codines (fl. c. 1260 – c. 1330) i, tant en aquest cas com en altres en els quals el metge intercedí, accedí a remetre les penes. Disposava d'un cert patrimoni, atès que prestà diners des de ben aviat (1294) i també ho féu al mateix bisbe (1303). El 1315, Jaume II el Just (1267 – 1327) el féu cridar, juntament amb Pere Gavet (fl. 1311 – 1346), per una malaltia de la reina Maria de Xipre (c. 1279 – 1322). Aquell mateix any, el rei el defensà d'un exbatlle de Barcelona morós a l'hora de remunerar els seus serveis mèdics. També tenia ordes religiosos («clericus») i era beneficiat de la catedral de Barcelona, on disposava d'un capellà al seu servei. El 8/02/1317 ja consta com havent mort. El seu testimoni és invocat al procés de canonització de Ramon de Penyafort (c. 1180 – 1275) fet en l'any 1318, que fracassà. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Limona», «Bernardus ça Limona», «Bernardus Salimona» (llatí), «Bernat Çalimona» (català).
Bibliografia
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, p. 41 ("Salanova"), i vol. 2, p. 28 (doc. 46)
Rius i Serra (1954), San Raimundo de Penyafort ..., pp. 224-226 i 242-246
Perarnau i Espelt (1978), L'Alia informatio beguinorum ..., pp. 118-119
Perarnau i Espelt (1982), "Activitats i fórmules ...", pp. 60, 62 i 69, doc. 4
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 41, 111, 118, 136 i 144
Variants del nom
Çalimona, Bernat
Limona, Bernardus de
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 140, f. 7r – Lletra, Reial – 9 desembre 1306
Prestador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 65, f. 115v – Declaració, Reial – 26 març 1286
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 620, ff. 37v-39v – Rendició de comptes, Reial – 1 abril 1294

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).