MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3660 (27 / abril / 2024)

Oriol, Bernat (fl. Barcelona, 1375 – 1405)

Creació de la fitxa: 2020-11-05
Darrera modificació: 2024-02-21
Categoria social i professional
examinador - familiar/domèstic - físic - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Martí I l'Humà
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - Catalunya (Principat) - Mallorca (illa) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Saragossa [Zaragoza]
Comentaris
Metge (físic), actiu sobretot a Barcelona. Mestre en medicina (el 1376 l'infant Joan l'anomenà 'professor en medicina'). Al servei de Joan I el Caçador (1350 – 1396), des que era duc de Girona i després com a rei. El 1375 prestà diners a l'infant, que més tard (1378 i 1382) li donà suport (amb poc èxit) arran dels deutes que li tenia Duran de Cruïlles, físic i armador de Cotlliure. El 1376 actuava de missatger de confiança de l'infant i, d'altra banda, obtingué, juntament amb uns socis, una llicència per a cercar tresors enterrats a Mallorca. Participà, juntament amb altres metges, en el reconeixement mèdic de Berenguer de Vilaragut, que al·legà malaltia en un desafiament (1378-1379). Joan li assignà una pensió de 6.000 ss b. anuals sobre les rendes de Cotlliure a condició que seguís i servís la cort almenys durant sis mesos l'any (27/01/1378). La infanta Joana, filla de Joan i de la seva primera esposa Mata d'Armanyac (1347 – 1378), apadrinà una filla seva. El 1382 assistí la nova duquessa, Violant de Bar (c. 1365 – 1431), en el part de l'infant Jaume, juntament amb la llevadora Bonanada de Tovià (fl. 1364 – 1396). El 1391, sent metge del rei, assistí la mateixa Violant, ja reina, en una greu malaltia que patí a Saragossa i li donà consells per al part que havia de tenir, el de la infanta Antònia. A la mort de Joan I passà al servei de Martí I l'Humà (1356 – 1410), al qual assistí de febres i el 1400 aconsellà que anés a prendre els banys de la Garriga. El 1405 cobrà del tresorer reial 2.200 ss b que li eren deguts d'una assignació de 3.400 que li havia fet Joan I el 1396. Esmentat a Bernat Metge, De vostra salut he desig (Medecina), de 1396 (Olivar 1920-1922, "mestre Bernat Oriol"; Olivar 1927; Riquer 1959; Badia & Lamuela 1975). — Formes antigues del nom: «Bernardus Orioli», «Bernardus Oriol» (llatí), «Bernat Oriol» (català).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [pp. 63 i 70 de la reimpr.]
Bofarull i Sans (1898), "Generación de Juan I de Aragón ...", pp. 353-354, doc. 61
Girona i Llagostera (1913-1915), "Itinerari del Rey en Martí ...", p. 154, núm. 18 (banys de la Garriga)
Roca (1919), La medicina catalana en temps del ..., pp. 64-65, 106-110, 170-171, pàssim
Olivar i Daydí (1920-1922 [=1925]), "Un nou manuscrit d'obres de ...", p. 370
Olivar (1927), Obres menors de Bernat Metge i ..., p. 55
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 123, 134, 165, 173, 228-234, 236 i 336
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 31
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, p. *129
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 97, 108 i 268
Badia - Lamuela (1975), Bernat Metge: Obra completa, p. ***
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Bernat Oriol' ("procedent de Cruïlles" per una mala lectura de Cardoner)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 319, 325, 449 i 483
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., pp. 65 i 117 (doc. 12)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1747, ff. 52v-53r – Manament, Reial – 20 abril 1382
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2039, f. 90v – Tresoreria, Reial – 9 setembre 1391
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 518, f. 81r – Tresoreria, Reial – setembre 1391
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1372, f. 82v – Manament, Reial – 20 novembre 1385
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1958, f. 172v – Manament, Reial – 19 març 1391
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2241, f. 53r – Lletra, Reial – 20 abril 1400
Examinador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1845, f. 20v – Manament, Reial – 13 febrer 1390
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1896, f. 192rv – Llicència, Reial – 25 febrer 1390
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1903, ff. 20r-21r – Llicència, Confirmació, Reial – 20 juny 1392
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2124, f. 167v – Manament, Reial – 23 març 1400
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2193, f. 188r – Comissió, Reial – 1 abril 1400
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2194, f. 147v – Llicència, Reial – 5 abril 1400
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2240, f. 145v – Lletra, Reial – 20 octubre 1398

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).