MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3600 (22 / November / 2024)

Abenxoa, Abrahim (fl. València, 1343 – 1365)

Creació de la fitxa: 2020-10-21
Darrera modificació: 2024-09-21
Categoria social i professional
alcadi - familiar/domèstic - intèrpret - menescal
Activitat professional
Patró: Reina Elionor de Portugal - Patró: Reina Elionor de Sicília - Patró: Reina Maria de Navarra
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Menescal sarraí de València. Membre d'una notable família de menescals al servei de la corona. Fou menescal, consecutivament, de les reines Maria de Navarra (c. 1330 – 1347), Elionor de Portugal (1328 – 1348) i Elionor de Sicília (1325 – 1375), consorts de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Alcadi (jutge) dels sarraïns de Tarassona, Terol i altres llocs de senyoria de la reina Maria per concessió del rei (1345). El mateix monarca el nomenà intèrpret oficial dels sarraïns que volguessin emigrar de i al regne de València (1345), i poc després li concedí unes cases a l'aljama de València, al costat de la mesquita (1348). El 1351 fou nomenat alcadi de la Vall d'Uixó, i tot seguit (1353) la infanta Constança li donà unes cases a l'alqueria de Benigasló, en el mateix terme. El 1354, tenint en compte la seva experiència en dret, el rei el nomenà alcadi dels sarraïns de Xàtiva i de tot el sud del regne de València ("dellà Xúquer"), càrrec en el qual fou substituït per Faraig de Bellvís (fl. 1339 – 1387) en l'any 1365, data probable de la seva mort. Acompanyà el rei i la seva consort en diversos conflictes militars (Mallorca i Rosselló, 1343-1344 i 1347, Sardenya, 1354-1355, en la qual també serví dues companyies nobiliàries). Formà part d'una ambaixada enviada al rei Frederic III de Sicília (1355). Ell i la seva esposa Regina foren enfranquits pel monarca de totes les exaccions fiscals reials (1363). — Formes antigues del nom: «Abrahim Abenxoha», «Abraffim Abenxoha», «Abrafim Abenchoa» (català)
Bibliografia
Gubern - Cingolani (1955 i 2019), Epistolari de Pere III, vol. 1, pp. 174-177, doc. 27
Meloni (1971-1982), Genova e Aragona all'epoca di ..., vol. 2, pp. 76 i 79
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., vol. 1, p. 220, pàssim
Ferragud Domingo (2009), La cura dels animals: menescals i ..., pp. 135-137, pàssim
Ferragud (2015), "Les relacions entre els menescals ...", pp. 335-337
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1176, f. 46rv – Lletra, Reial – 12 abril 1361
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 44, núm. 5479 – Debitori, Reial – 5 agost 1355
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 44, núm. 5480 – Debitori, Reial – 5 agost 1355

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).