MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3595 (22 / November / 2024)

Centelles, Gilabert (VI) de (m. 1368)

Creació de la fitxa: 2020-10-19
Darrera modificació: 2021-10-04
Categoria social i professional
governador - noble
Comentaris
Noble (cavaller). Senyor de Nules i de Centelles. Fill de Gilabert de Centelles (m. 1319/1320), el fill menor de Gilabert (IV) de Centelles que inicià la línia secundària dels Centelles de Nules, i de Blanca de Montcada (fl. 1314 – 1332). Heretà el patrimoni de la línia troncal dels Centelles per manca d'altra descendència (c. 1361). Conseller de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Governador general del regne de Mallorca (1348-1356 i 1358-1360). Participà en la guerra de "reintegració" del regne de Mallorca, s'enfrontà a Jaume III de Mallorca a la batalla de Llucmajor (1349), prengué part en la batalla de Bétera durant la guerra de la Unió valenciana (1347), passà a Sardenya amb diverses armades per fer front als genovesos i establir el domini català sobre l'illa (1353, 1354, 1358) i més tard en la guerra de Castella, durant la qual declarà contra Bernat de Cabrera en el procés que el condemnà a mort (1364).
Bibliografia
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v.
Enllaços
GEC
Viquipèdia CAT
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1399, f. 120rv – Manament, Reial – 17 juliol 1353
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 485, f. 240rv – Llicència, Reial – 5 setembre 1332

Alfred Garcia Femenia; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).