MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3591 (27 / abril / 2024)

Salomó Caravida (fl. Barcelona, 1381)

Creació de la fitxa: 2020-10-15
Darrera modificació: 2023-11-30
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada i rei
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Besalú
Comentaris
Metge (físic) jueu. Fill de Mossé Caravida (fl. s. XIV-1), metge de Barcelona (López de Meneses, 1954). Al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), entre 1378 i 1384. El rei Pere li concedí un guiatge el 1384 (Rubió, 1909). Examinat per Pere Gavet, el 1385 va rebre la llicència per exercir amb plena llibertat. Una ordre reial dirigida al batlle de Cervera, i en general a tots els oficials reials, encarregava que el Salomó Caravida pogués exercir sense cap impediment (Roca, 1927). El 1385 es trobava a Besalú, on signa una àpoca com a "phisicus domesticus domini regis" (Grau, 1972). El rei Pere, pels volts de 1385, escriu al comte d'Urgell comunicant-li que li enviarà a mestre Salomó Caravida sobre la consulta "del fet de generació de mascle e fembra" (Roca, 1929). Durant el regnat de Joan I el Caçador (1350 – 1396), tornà a ser esmentat com a metge de la casa reial (Roca, Sobrequés).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 65 de la reimpr.] ("Sullam Çaravida")
Sobrequés i Vidal (1947), "Contribución a la historia de ...", p. 96
Romano (1977), "Otros casamenteros judíos ..." (Vidal i Salomó Caravida)
Troncarelli (2000), "I Trobada Internacional d'Estudis ...", p. 109
Roca (s. d. [1927]), L'Estudi General de Lleyda ..., pp. 76-77
Grau Monserrat (1972), "Metges jueus a Besalú ...", p. 32
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 376
Sobrequés i Vidal (1975), Societat i estructura política ..., p. 170
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 510, f. 145v – Tresoreria, Reial – octubre 1381

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).