MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3588 (27 / abril / 2024)

Minguet, Bernat (fl. València, 1345 – 1393)

Creació de la fitxa: 2020-10-14
Darrera modificació: 2021-11-27
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - llicenciat - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts, 1348
Llicenciat en medicina, 1355
Mestre en medicina, 1361
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic) de València, oriünd de Vic. Mestre en medicina (almenys des de 1361). Era fill de Francesc Minguet, ciutadà de Vic, del qual heretà uns deutes el 1345. Des de 1348 assistí Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i la seva família, que el 1353 l'incorporà oficialment a la seva casa. En aquells anys ja vivia a València, atès que participà en tribunals municipals per a l'examen de metges. Acompanyà el rei a l'expedició militar a Sardenya de 1354-1355, com més endavant ho faria en la guerra de Castella i altres conflictes. Serví el rei i, quan faltaven altres metges a la cort, també la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375) (al servei de la qual passà formalment el 1359) i els infants, en particular Joan I el Caçador (1350 – 1396), i en percebé els corresponents pagaments, no sense grans retards provocats per l'acuciant situació econòmica de l'erari reial i que obligaren el rei a atorgar-li un violari de 4.000 ss b. anuals el 1355 (després rebaixat a 3.000 perquè continuava cobrant un sou de la reina) i encara una altra pensió temporal, fins a eixugar el deute, de 1.000 ss b. anuals el 1360, però una i altra també li foren satisfetes amb retards. Quan la reina morí, deixà de cobrar el sou i el rei li apujà el violari a 4.000 ss (1382). La seva esposa Benvinguda cobrava un censal de 1.000 ss sobre les rendes d'una alqueria de Cocentaina, heretada del seu primer espòs, Gil de Azagra, que fou pagat, a batzegades, per la tresoreria de la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406) quan la vila passà a la seva senyoria, i que Minguet percebia encara el 1393. Paral·lelament, rebia quantitats extraordinàries en agraïment per la seva actuació i contractava operacions de crèdit amb el rei, l'infant Joan i particulars. El 1359 el rei li atorgà el privilegi d'ennobliment. El 1383 li fou encarregat pel rei l'informe de la situació sanitària de Vic arran de les pestes. Ell i la seva esposa eren membres de la prestigiosa confraria de Sant Jaume de València. Fou tutor dels fills del seu germà Berenguer, mercader de València (1363). Tingué almenys un fill, Bernat, que no consta que fos metge i que el 1362 fou adscrit a la casa de la reina. Morí sense fills vius i deixà hereu el seu nebot Berenguer, que el 1395 cobrava el censal de Cocentaina.
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [p. 66 de la reimpr.]
Roca (1926), "Notes medicals històriques ..."
Roca (1929), Johan I d'Aragó, p. 27
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 28
Cardoner i Planas (1968), "La propagación de la medicina de ...", p. 132
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Bernat Minguet'
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., pp. 38, 56-57 i 66-67
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., vol. 2, pp. 341-343, taula XXIV, 371-374, 377-379, taula XXX i 405-406,
García Marsilla (2002), Vivir a crédito en la Valencia ..., pp. 297-308
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 73, 92, 181-182, 193, 291-296, 326-328, 447-448, 482 i 519-520
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 510, f. 163r – Tresoreria, Reial – desembre 1381
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 510, f. 163v – Tresoreria, Reial – desembre 1381
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 649, f. 25r – Rendició de comptes, Reial – 15 març 1378
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1178, f. 113rv – Manament, Reial – 9 gener 1362

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).