MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3575 (22 / November / 2024)

Reginó (metgessa) (fl. Barcelona, 1388)

Creació de la fitxa: 2020-10-10
Darrera modificació: 2021-08-15
Categoria social i professional
jueu - metgessa
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Metgessa jueva de Barcelona. El 1388 fou acusada de mala praxi, per haver causat suposadament la mort d'una esclava de Joan Tortosa (fl. 1388) amb diversos medicaments, i empresonada, però el batlle de Barcelona, a instància de la reina Violant de Bar (c. 1365 – 1431), finalment la liurà a l'aljama per ser jutjada per la llei jueva.
Bibliografia
Cardoner i Planas (1949), "Seis mujeres hebreas practicando ...", p. 445
Martínez Loscos (1954), "Orígenes de la Medicina en ...", p. 48 (la té per llevadora)
Vinyoles i Vidal (1976), Les barcelonines a les darreries ..., p. 47
Puig i Vilajuana - Puig i Bausili (1984), "El rei Pere III el Cerimoniós i ...", p. 215
Vinyoles (2005), Història de les dones a la ..., p. 229
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., pp. 31 i 102
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 94-96 i 208-212, doc. 37
Acusat als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 38/12, ff. 102v-104r – Protesta, Notarial – 15 juliol 1388

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).