MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3569 (28 / abril / 2024)

Tovià, Bonanada de (fl. València, 1364 – 1396)

Creació de la fitxa: 2020-10-08
Darrera modificació: 2022-08-12
Categoria social i professional
familiar/domèstic - llevadora/comare
Activitat professional
Patró: Reina Elionor de Sicília - Patró: Reina Violant de Bar
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Castella-Lleó (regne) - Catalunya (Principat) - Empúries (comtat) - Rosselló i Cerdanya (comtats) - València (regne)
Localitats: Barcelona - Medina del Campo - Perpinyà - València
Comentaris
Llevadora o comare de València. Estava adscrita a la casa de la reina Elionor de Sicília (1325 – 1375), a la qual serví en algun part i li atorgà un violari. Durant aquest període, anant i venint de València, on residia, fins allà on era la cort en cada moment, serví també altres dones de la família reial, com Mata d'Armanyac (1347 – 1378), duquessa de Girona, la infanta Joana d'Aragó (1344 – 1384), comtessa d'Empúries, Maria de Luna (1357 – 1406), en el part de Martí I de Sicília, el Jove (1376 – 1409), i, havent estat enviada a Castella, la reina Elionor d'Aragó (1358 – 1382), en el part de Ferran I el d'Antequera (1380 – 1416). El 1373 fou empresonada per ordre de l'infant Joan —després Joan I el Caçador (1350 – 1396)—, acusada d'haver provocat la mort, amb fetilleries, a la princesa Joana de França, promesa de l'infant. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) i Elionor de Sicília la defensaren enèrgicament davant el seu fill, que l'alliberà (Rubió 1908-1921: II, doc. 178; Roca 1929: 372-373; Cardoner 1971: 7). Violant de Bar (c. 1365 – 1431) la preferí a la llevadora que la seva mare li volia enviar de França, i Bonanada tingué cura dels seus parts, fins al darrer, el de la infanta Joana (Perpinyà, 1396). El 1390 comprà dos censals de la Diputació del General de València (García Marsilla 2002). — Formes antigues del nom: «Bonanata de Thovia» (llatí), «Na Bonanada» (català). El cognom Tovià només apareix al document de 1396 (Bofarull 1898). Sembla ser la mateixa llevadora valenciana que el 1364 apareix amb els noms de «Bonanada Moretona» i «Bonanada Materona» al servei d'Elionor de Sicília i, en els anys 1392-1393, com a «Bonanata Cardona», al de Violant de Bar. Molt probablement, eren els seus noms de casada: almenys per a l'últim cas, consta que era casada amb Pere Cardona (fl. s. XIV-2), notari de València, del qual ja era vídua el 1390. — Roca (1929) la confongué amb una dida o nodrissa homònima (cfr. Bonanada de Berga a l'índex), error que reprodueix part de la bibliografia. Cardoner (1949: 443) inferí del nom Bonanada, erròniament, que era jueva, suposició que ja discutí Vinyoles (1976: 47), però que també ha tingut un cert èxit.
Bibliografia
Bofarull i Sans (1898), "Generación de Juan I de Aragón ...", p. 359, doc. 74 ("Bonanate de Thovia, matrine, de civitate Valentie", inèdit)
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 170-171, doc. 178 ("Bonanada, madrina de casa nostra", suposada fetillera, inèdit)
Roca (1929), Johan I d'Aragó, pp. 126, 137, 220, 233, 372-373, 375 i 394 (a l'índex, "Berga, Bonanada de, dida", a la qual, efectivament, fan referència les pp. 7, 9, 12, 16, 134 i 135) (inèdits)
Cardoner i Planas (1949), "Seis mujeres hebreas practicando ...", pp. 442-443 ("comadrona valenciana llamada Bonadada [lo que nos hace presumir su condición de hebrea]", de Roca i inèdits)
Martínez Loscos (1954), "Orígenes de la Medicina en ...", p. 48 ("Bonanada... comadrona", de Roca i Cardoner)
Cardoner i Planas (1971), "Personajes de alcurnia y ...", p. 7 ("una mujer llamada Bonanada", suposada fetillera, de Roca)
Vinyoles i Vidal (1976), Les barcelonines a les darreries ..., pp. 46-47
Riera i Sans (1987), "El Dalfinat de Girona (1387-1388)", p. 113 ("Bonanada de Tovia, muller de Pere Cardona, notari de València", de Bofarull i inèdits)
García Marsilla (2002), Vivir a crédito en la Valencia ..., p. 298 ("Bonanada, viuda de Pere Cardona, notario", inèdits)
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., p. 67-70, 72, 85-86 i 109-110, doc. 4 ("Bonanada de Berga", de la bibl. precedent i inèdits)
Rotger (2017), Elles! 65 dones oblidades de la ..., pp. 44-45 (divulgació)
Cabré i Pairet - Salmón Muñiz (2021), Curar y cuidar: vínculos ...
Enllaços
Diccionari biogràfic de dones
Viquipèdia CAT
Variants del nom
Cardona, Bonanada
Matarona, Bonanada
Moretona, Bonanada
Bonanada (llevadora de València)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1238, f. 44r – Manament, Reial – 5 octubre 1373
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1582, f. 65rv – Manament, Reial – 6 octubre 1373
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1659, f. 138r – Lletra, Reial – 22 setembre 1380
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f. 85r – Lletra, Reial – 2 gener 1381
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1747, ff. 52v-53r – Manament, Reial – 20 abril 1382
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1821, ff. 78v-79r – Lletra, Reial – 21 maig 1381
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1824, f. 53r – Manament, Reial – 26 març 1387
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1877, f. 161r – Ordre de pagament, Reial – 25 abril 1392
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1882, f. 91r – Ordre de pagament, Reial – 5 febrer 1393
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1969, ff. 69v-70r – Ordre de pagament, Reial – 7 març 1396
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 485, f. 84v – Tresoreria, Reial – octubre 1364
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 485, f. 85v – Tresoreria, Reial – octubre 1364
València - ARV - Registres notarials – reg. 2641, – Censal/violari, Notarial – 25 febrer 1390
València - ARV - Registres notarials – reg. 2641 – Censal/violari, Notarial – 13 abril 1390
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1821, f. 62r – Manament, Reial – 25 gener 1381
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1818, f. 29v – Lletra, Protecció, Reial – 24 març 1385

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).