MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3568 (28 / abril / 2024)

Entença, Guillem (I) d' (m. 1320)

Creació de la fitxa: 2020-10-07
Darrera modificació: 2022-10-13
Categoria social i professional
conseller reial - noble
Comentaris
Noble. Fill de Berenguer (V) d'Entença i de Galbors de Montcada, i cunyat de l'almirall Roger (I) de Lloria (1250 – 1305). Heretà del seu pare la baronia d'Entença, constituïda pels llocs d'Altafulla, Falset, Móra i Tivissa. Fou conseller de Jaume II el Just (1267 – 1327), amb el qual, urgit pels deutes, convingué (1313) la cessió de la baronia al domini reial a la seva mort. Jaume II incorporà la baronia el 1321 i la concedí poc després (1324), juntament amb el comtat de les Muntanyes de Prades, al seu fill menor, l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308 – post 1365).
Enllaços
GEC
Atorgant precedent als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 585 – Requeriment, Reial – 20 octubre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 586 – Ordre de pagament, Senyorial – 20 octubre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, f. 32rv – Requeriment, Reial – 21 setembre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, ff. 32v-33r – Requeriment, Reial – 21 setembre 1328

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).