MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3567 (22 / November / 2024)

Benvenist Ismael (fl. ante 1320 – 1328)

Creació de la fitxa: 2020-10-07
Darrera modificació: 2021-01-13
Categoria social i professional
físic - jueu
Activitat professional
Patró: Noble
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Entença (baronia) - Prades (comtat)
Localitats: Barcelona - Falset - Vilafranca del Penedès
Comentaris
Metge (físic) jueu. Estigué al servei de Guillem (I) d' Entença (m. 1320), que li concedí un violari de 650 ss b. anuals per al seu manteniment. Després de la mort d'aquest noble, Jaume II el Just (1267 – 1327) i més tard Alfons III el Benigne (1299 – 1336) feren respectar aquesta concessió (Cardoner 1941; McVaugh 1993), cosa que no indica que fos metge reial com s'ha suposat. El 1326 volia instal·lar-se a Vilafranca del Penedès, però el seu fill Samuel Benvenist, que era al servei d'Elisenda de Montcada (c. 1292 – 1364) i vivia a Barcelona, féu demanar a la reina que li manessin residir a la capital, comunicant-li l'alta valoració en què el tenien els metges reials Joan Amell (fl. 1306 – 1330) i Pere Gavet (fl. 1311 – 1346) (ed. parcial Baer 1929-1936, sense data; Cardoner 1941: 332, atribueix la lloança al fill i proposa data estimada 1326; McVaugh 1993: 61, la lloança a Ismael i data 1326). — Formes antigues del nom: «Benvenist Ismael» (llatí), «Benvenist Ysmael» (llatí), «Benvenist Izmel» (català). Cardoner (1941 i 1973), que només en conegué el document datable el 1326, n'invertí el nom ("Izmel Benvenist"), entenent que Benvenist era el nom de família. L'atribució al seu fill Samuel o a ell mateix d'una traducció del llatí a l'hebreu de Tractat de l'asma de Maimònides no sembla tenir fonament. Samuel, que fou secretari de l'aljama de Barcelona en diverses ocasions, era mercader i prestamista, i probablement morí de la pesta de 1348 (Jáuregui 2017: 82).
Bibliografia
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., pp. 172-173, doc. 149 ("Benvenist Izmel")
Cardoner i Planas (1941), "El médico judío Benvenist ...", pp. 332-333
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 41, 56 i 267 ("Izmel Benvenist")
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Izmel Benvenist'
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 61 i 63 ("Benvenist Izmel")
Jáuregui (2017), «Físic e cirurgià juheu»: la ..., pp. 82, 84, 160 i 167 ("Benvenist Izmel")
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 585 – Requeriment, Reial – 20 octubre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Alfons III – caixa 5, núm. 586 – Ordre de pagament, Senyorial – 20 octubre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 190, f. 161v – Requeriment, Manament, Reial – 29 maig 1327
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, f. 32rv – Requeriment, Reial – 21 setembre 1328
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 430, ff. 32v-33r – Requeriment, Reial – 21 setembre 1328
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 75, núm. 720 – Lletra, Personal/familiar – 1326

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).