MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3565 (28 / abril / 2024)

Llull, Berenguera (fl. Barcelona, 1299 – 1329)

Creació de la fitxa: 2020-10-05
Darrera modificació: 2022-09-29
Categoria social i professional
dida/nodrissa - familiar/domèstic
Activitat professional
Patró: Reina Blanca d'Anjou
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Nodrissa de la infanta Maria d'Aragó (1298 – 1347), filla de Jaume II el Just (1267 – 1327), a la qual alletà des del seu naixement. En remuneració pels serveis prestats i per al seu manteniment, el mateix 1299 el rei li concedí un violari de dos quartans de forment mòlts diaris del producte d'uns dels molins reials de Barcelona, que el 1324 traslladà a uns altres molins. El 1301 el mateix Jaume II atorgà i als seus fills 500 ss b. sobre les rendes del merino de Saragossa. Morí el 19/04/1329. Des d'almenys 1299 era casada amb Bernat Salmúnia (fl. 1299 – 1329), ciutadà de Barcelona, al qual deixà hereu dels seus béns (Ortí 2000). El 1292 una Berenguera Llulla era vídua de Bernat Llull. El 1303 era familiar o domèstica de la reina Blanca de Nàpols (1283 – 1310), que el 1304 li pagava els serveis com a nodrissa dels infants Jaume d'Aragó (1296 – 1334) i Joan d'Aragó (1302 – 1334) (Elisenda Cristià Balcells, SLIMM 1/11/2022, tesi doctoral en curs). Sembla ser la mateixa Berenguera Llulla que el 1301 era nodrissa de les infantes Maria i Constança d'Aragó (1300 – 1327), l'estat de les quals comunicava, des de Tortosa, a la dama de la reina Sibil·la de Cardona (fl. 1301), segurament a Lleida amb la cort, i li demanava que intercedís davant d'aquella pels seus fills (que no esmenta pel nom), als quals el bisbe de Saragossa havia promès un benifet (Martínez Ferrando 1948). Tot i la coincidència en l'alletament de la infanta Maria, i que la data de la viduïtat (1292) faci possible un altre matrimoni (1299), fa estrany que continués sent anomenada amb el nom del primer marit. És possible que la infanta Maria tingués dues dides homònimes; tanmateix, compareu amb el nom de Floreta (esposa de Jucef Sanoga) (fl. 1374 – 1381). — Formes antigues del nom: «Berengaria» (llatí), «Berenguera Lulla» (català). — Notes: (1) la funció de les dides o nodrisses continuava, després de l'alletament, com a mainadera dels infants. (2) Les dones casades prenien el cognom del marit i, a la documentació, informalment, sovint es feminitzava.
Bibliografia
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol 1, pp. 40-42, i vol 2, p. 24, doc. 39 ("1306" per 1301)
Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 368 ("Berengària fou muller de Bernat Almúnia, ciutadà de Barcelona", amb una taula que recull valor del violari entre 1315-1342)
Monterde Albiac - Cabanes Pecourt (2003), "Aragón en las cartas reales de ...", p. 50, doc. 238 ("Berenguela Lull", 500 ss b. per a ella i els seus fills)
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 10, núm. 1306 – Lletra, Personal/familiar – 10 agost 1301
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 12, núm. 1566 – Donació, Reial – 27 agost 1301
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 197, f. 12r – Concessió, Reial – 27 octubre 1299
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 225, f. 202v – Manament, Reial – 14 març 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – 1315
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – c. 1327-1329
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 974, f. 23v – Censal/violari, Reial – 1329

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).