MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3564 (06 / October / 2024)

Maria d'Aragó (València, 1298 – Barcelona, 1347)

Creació de la fitxa: 2020-10-05
Darrera modificació: 2022-01-13
Categoria social i professional
infanta - religiosa OSJH
Comentaris
Infanta de la Corona d'Aragó, filla de Jaume II el Just (1267 – 1327) i de Blanca de Nàpols (1283 – 1310). Casada el 1310 amb l'infant Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella i de Maria de Molina, i regent d'Alfons XI de Castella. Al quedar vídua, ingressà al monestir de Sixena. Fundadora del monestir de Montsió, a Barcelona.
Bibliografia
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, esp. pp. 107-127, pàssim; vol. 2, pp. 18, 21-22, 24, pàssim
McVaugh (1986), "The births of the children of ...", pp. 9-10 i 16 (neix. abril/maig 1298, a València)
Enllaços
Viquipèdia CAT
Museus d'Esplugues
Atorgant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 86, núm. 207 – Sol·licitud, Reial – 10 desembre 1326
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 10, núm. 1306 – Lletra, Personal/familiar – 10 agost 1301
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 197, f. 12r – Concessió, Reial – 27 octubre 1299
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 225, f. 202v – Manament, Reial – 14 març 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – 1315
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – c. 1327-1329
Sol·licitant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Pergamins, Jaume II – carp. 197, núm. 4323 – Concessió, Reial – 10 gener 1327

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).