MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3559 (28 / abril / 2024)

Faberzà, Ramon (II) (fl. València, 1322 – 1343)

Creació de la fitxa: 2020-10-03
Darrera modificació: 2022-11-18
Categoria social i professional
familiar/domèstic - menescal
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III)
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Sardenya (regne/illa) - València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Menescal de València. Tenia els obradors («operatoria») al Mercadal de la ciutat. Anà, al servei de l'infant Alfons —després Alfons III el Benigne (1299 – 1336)—, a l'expedició militar de conquesta de Sardenya (1323-1324). Segurament era jove en aquell moment, que consta adscrit a la casa d'Alfons («Ramonet Fabarçà, de Casa nostra»). Jaume II el Just (1267 – 1327) l'autoritzà a llogar els obradors a dos jueus mentre fos a Sardenya (1323). Acabada la campanya, vengué un esclau musulmà al mateix Alfons (1325) i, més tard, un altre d'instruït en la menescalia, anomenat Barca, durant una altra estada a Sardenya (1343). Alfons li concedí un violari sobre la moreria de València, que el 1343 encara no havia pogut cobrar. Bernat Faberzà (fl. 1364 – 1385) devia ser descendent seu. — Formes antigues del nom: «Raymundus de Fabareano» (llatí).
Bibliografia
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 100, 103, 105-107, 134, 136, 138n, 151 i 677, doc. 97
Ferragud Domingo (2009), La cura dels animals: menescals i ..., pp. 119-125, 141 i 147-156.
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 224, f. 52r – Concessió, Reial – 16 agost 1323

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).