MedCat

Pertegàs, Bernat de (fl. Sant Celoni - Barcelona, 1309 – 1339)

Categoria social i professional

cirurgià - familiar/domèstic - físic-cirurgià

Activitat professional

Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Rei Alfons III el Benigne

Tipus de formació

Universitària - Oberta

Graus universitaris

Mestre en medicina i cirurgia

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa)
Localitats: Barcelona - Càller [Cagliari] - Sant Celoni (Vallès Oriental)

Comentaris

Metge (cirurgià i, més endavant, físic-cirurgià), de Sant Celoni (Vallès Oriental), on hi ha la riera de Pertegàs i la primera parròquia de la vila fou Sant Martí de Pertegàs. Anà a la campanya d'Almeria de Jaume II el Just (1267 – 1327), dels anys 1309-1310, però no sembla que fos metge del monarca. Més endavant, ingressà al servei de l'infant Alfons, al qual acompanyà a la conquesta de Sardenya (1323-1324), i aquest, en remuneració, li féu donació d'uns feus a l'illa (1325). Poc després, hi retornà amb altres forces militars (1325-1326). Quan l'infant esdevingué el rei Alfons III el Benigne (1299 – 1336), l'any 1327, exercí de cirurgià major de la seva cort fins a la seva mort (1339). El document que en dona la data de defunció (Galoppini 1989) l'anomena «magister in medicina et cirurgia», evidenciant que havia adquirit formació en medicina (físic-cirurgià). A la seva mort, la seva esposa Marquesa vengué els feus que tenia a Sardenya (les viles de Nuxis, Margallo i Petralonga, a la curadoria de Sulcis, en el Callerità) a Francesc Estaper, mercader de Barcelona establert a Castell de Càller i oriünd, com Bernat, de Sant Celoni. Arribas (1952) el tingué erròniament per anglès. — Formes antigues del nom: «Bernardus de Pertegacio», «Bernardus de Pertagacio», «Bernardus de Partegacio», «Bernardus Partegacii», «Bernardus de Partagacii», «Bernardus de Partagacio», «Bernardus de Partagaçio», «Bernardus de Partegas» (llatí), «Bernat de Pertegaç», «Bernat Partegàs», «Bernat Partagàs» (català).

Bibliografia

Arribas Palau (1952), La conquista de Cerdeña por ..., pp. 160n i 458, doc. 61
Galoppini (1989), Ricchezza e potere nella Sassari ..., pp. 57-59 ("Berenguer")
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 9-10, 16, 19, 37-38, 40, 49, 100, 106-107, 109, 126-128, 139, 142, 155-156, 320n, 610, doc. 11, 613-614, doc. 18, 637, doc. 51, 666-667, doc. 85, i 688-689, doc. 113
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 216n
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 21, 26, 31, 35-37, 76, doc. 3, 79, doc. 10, 97, doc. 40, 116-118, doc. 63, 149, 154, 159 i 163-165

Beneficiari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 63, núm. 7792 – Certificat, Reial – 12 setembre 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 176, f. 296rv – Manament, Reial – 29 octubre 1322
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 305, f. 73r – Estima, Reial – 3 agost 1309

Lluís Cifuentes