MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3556 (28 / abril / 2024)

Pertegàs, Bernat de (fl. Sant Celoni - Barcelona, 1309 – 1339)

Creació de la fitxa: 2020-10-02
Darrera modificació: 2021-05-29
Categoria social i professional
cirurgià - familiar/domèstic - físic-cirurgià
Activitat professional
Patró: Infant Alfons d'Aragó (Alfons III) - Patró: Rei Alfons III el Benigne
Tipus de formació
Universitària - Oberta
Graus universitaris
Mestre en medicina i cirurgia
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Sardenya (regne/illa)
Localitats: Barcelona - Càller [Cagliari] - Sant Celoni (Vallès Oriental)
Comentaris
Metge (cirurgià i, més endavant, físic-cirurgià), de Sant Celoni (Vallès Oriental), on hi ha la riera de Pertegàs i la primera parròquia de la vila fou Sant Martí de Pertegàs. Anà a la campanya d'Almeria de Jaume II el Just (1267 – 1327), dels anys 1309-1310, però no sembla que fos metge del monarca. Més endavant, ingressà al servei de l'infant Alfons, al qual acompanyà a la conquesta de Sardenya (1323-1324), i aquest, en remuneració, li féu donació d'uns feus a l'illa (1325). Poc després hi retornà amb altres forces militars (1325-1326). Quan l'infant esdevingué Alfons III el Benigne (1299 – 1336), l'any 1327, exercí de cirurgià major de la seva cort fins a la seva mort (1339). El document que en dona la data de defunció (Galoppini 1989) l'anomena «magister in medicina et cirurgia», evidenciant que havia adquirit formació en medicina (físic-cirurgià). A la seva mort, la seva esposa Marquesa vengué els feus que tenia a Sardenya (les viles de Nuxis, Margallo i Petralonga, a la curadoria de Sulcis, en el Callerità) a Francesc Estaper, mercader de Barcelona establert a Castell de Càller i oriünd, com Bernat, de Sant Celoni. Arribas (1952) el tingué erròniament per anglès. — Formes antigues del nom: «Bernardo de Pertegacio».
Bibliografia
Arribas Palau (1952), La conquista de Cerdeña por ..., pp. 160n i 458, doc. 61
Galoppini (1989), Ricchezza e potere nella Sassari ..., pp. 57-59 ("Berenguer")
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 9-10, 16, 19, 37-38, 40, 49, 100, 106-107, 109, 126-128, 139, 142, 155-156, 320n, 610, doc. 11, 613-614, doc. 18, 637, doc. 51, 666-667, doc. 85, i 688-689, doc. 113
McVaugh (1994), "Royal surgeons and the value of ...", p. 216n
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 21, 26, 31, 35-37, 76, doc. 3, 79, doc. 10, 97, doc. 40, 116-118, doc. 63, 149, 154, 159 i 163-165
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 63, núm. 7792 – Certificat, Reial – 12 setembre 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 176, f. 296rv – Manament, Reial – 29 octubre 1322

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).