MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3529 (13 / maig / 2024)

Astruc Bonsenyor Descortal (fl. Barcelona, 1372 – 1383)

Creació de la fitxa: 2020-09-27
Darrera modificació: 2020-11-30
Categoria social i professional
físic - jueu - metge
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I)
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Perpinyà
Comentaris
Metge (físic) jueu de Perpinyà, però resident a Barcelona. Germà de Vidal Descortal (fl. 1381 – 1398) i de Benvenist Bonsenyor Descortal (Ferragud 2005: 349n), i potser parents d'Astruc Bonsenyor (fl. 1315 – 1342). El 1372, l'infant Joan, després Joan I el Caçador (1350 – 1396), el nomenà familiar o domèstic de la seva casa, al mateix temps que l'alliberava de dur el signe de la roda o rodella als vestits i l'autoritzava a dur armes prohibides en els seus desplaçaments (197, 215, 222). A finals del mateix any, essent metge de l'infant, tenia 30 anys i estava casat de feia uns 15 amb Goig, una dona de més de 50 que no li proporcionava la descendència que desitjava, i va sol·licitar i obtenir del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) un permís de bigàmia (69-70). Ell i el seu germà Benvenist van tenir negocis junts amb el també físic jueu Benvenist Samuel (1374). Els seus germans Vidal i Benvenist l'avalaren almenys dues vegades (1382-1383) en altres transaccions (349n-350n).
Bibliografia
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", p. 59 (1374, sense ref.)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 69-70, 197, 215, 222, 349n-350n

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).