MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3526 (28 / abril / 2024)

Astruc Bonsenyor (fl. Perpinyà - Barcelona, 1315 – 1342)

Creació de la fitxa: 2020-09-27
Darrera modificació: 2020-11-30
Categoria social i professional
físic - jueu - mestre - metge
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats: Barcelona - Perpinyà
Comentaris
Fill de Jafudà Bonsenyor (fl. 1294 – 1331), a instància del qual el 1315 obtingué la protecció de Jaume II el Just (1267 – 1327) davant l'aljama de Perpinyà, on s'havia traslladat a viure per un temps encara no feia quatre anys (Rubió 1908-1921: II, 22n). Deu ser el "mestre Bonsenyor, físic, fill de Jafudà Bonsenyor, físic, difunt" al qual Alfons III el Benigne (1299 – 1336) confirmà el 1331 un salconduit que havia estat atorgat al seu pare i el 1334 una concessió que havia estat feta al seu oncle Bondavid Bonsenyor (fl. 1284 – 1293) i abans al seu avi Astruc Bonsenyor (fl. 1258 – 1278) per poder fer obertures a la casa familiar del call de Barcelona sobre la muralla que l'encerclava (Llabrés 1889: doc. E-F). Possiblement, és el mestre Astruc documentat a Barcelona l'any 1342, la muller del qual, Astruga (esposa d'Astruc [Bonsenyor]) (fl. 1342), era metgessa i obtingué llicència de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) per practicar la cirurgia en pacients jueus (McVaugh 1993: 107). Els metges germans Vidal Descortal (fl. 1381 – 1398) i Astruc Bonsenyor Descortal (fl. 1372 – 1383), documentats a Perpinyà i a Barcelona, i potser també Jafudà Bonsenyor Descortal (fl. 1365 – 1373), actiu a Cervera, de la segona meitat del segle XIV, probablement n'eren descendents. — Formes antigues del nom: «magister Bonsenyor, phisicus, natus Jahude Bonsenyor» (llatí).
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, p. 22n
Llabrés i Quintana (1889), Jahuda Bonsenyor: Llibre de ..., pp. xvi i 130-132, doc. F
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 107 (mestre Astruc i la seva esposa Astruga)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 156, f. 205rv – Requeriment, Reial – 19 agost 1315
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 483, ff. 229v-230r – Salconduit, Reial – 27 juny 1331
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 486, f. 64v – Concessió, Reial – 29 març 1334
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg.156, ff. 215v-216r – Requeriment, Reial – 19 agost 1315
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 873, f. 160v – Manament, Reial – 1 juliol 1342

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).