MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3512 (22 / November / 2024)

Leitago, Juan de (fl. 1436 – 1442)

Creació de la fitxa: 2020-09-18
Darrera modificació: 2020-09-18
Categoria social i professional
ferrer-menescal - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Joan II el Sense Fe
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Examen en menescalia, 1436
Àrea d'activitat
Territoris: Navarra (regne) - València (regne)
Localitats: Pamplona [Iruña] - Tudela - València
Comentaris
Ferrer-menescal. Al servei de l'infant Joan d'Aragó, duc de Montblanc, rei consort de Navarra —després Joan II el Sense Fe (1398 – 1479). El 1436 fou un dels menescals de prestigi actius a la ciutat de València («mestre Johan, del rey de Navarra») examinats per la comissió municipal que havia d'elegir els dos primers examinadors de menescals, i no fou seleccionat (en aquest document és un dels pocs menescals que és anomenat «mestre»). Aquest menescal sembla que s'ha d'identificar amb Juan de Leitago, documentat com a ferrer i com a menescal en la nòmina de la cort de Joan de Navarra almenys en els anys 1436-1438. Féu testament el 1442, en el qual s'identificà com a ferrer i indicà que era veí de Tudela (Baldó et al. 2005). Formes antigues del nom: «Johan de Leytago», «Johan, del rey de Navarra». Litago (ant. Leitago, Leytago) és un poble d'Aragó, de la comarca de Tarassona.
Bibliografia
Baldó Alcoz - García de la Borbolla - Pavón Benito (2005), "Registrar la muerte (1381-1512) ...", p. 217
Variants del nom
Joan (del rei de Navarra)
Examinat als documents
València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436

Lluís Cifuentes; Fernando Serrano Larráyoz

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).