MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3509 (22 / November / 2024)

Prades, Joan de (fl. València, 1419 – València, 1447)

Creació de la fitxa: 2020-09-17
Darrera modificació: 2020-09-22
Categoria social i professional
examinador - menescal - mestre
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Formació oberta
Examen en menescalia, 1436
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Menescal de València. El 1419 comprà un censal de l'esposa del falconer Bartomeu Blasco. El 1436 fou un dels menescals de prestigi de la ciutat de València examinats per la comissió municipal que havia d'elegir els dos primers examinadors de menescals, i fou seleccionat juntament amb Jaume Guerau (fl. 1410 – 1436) (en aquest document és un dels pocs menescals que és anomenat «mestre»). Féu testament el 19/04/1447. En aquell moment, estava casat amb Úrsula, a la qual deixà els béns en usdefruit, i a la mort d'aquesta havien de passar a la seua filla Isabel (tenia un net anomenat Joanet). Va voler ser soterrat al fossar de Sant Vicent de la Roqueta, on tenia una tomba. En juliol d'aquell any continuava viu.
Beneficiari als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 1265, s.f. – Compravenda, Notarial – 21 febrer 1419
Examinat als documents
València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436
Fiançador als documents
València - AHMV – Llibre d'aveïnaments, b3-4, mà 2, f. 20v – Aveïnament, Municipal – 27 gener 1421

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).