MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3508 (27 / abril / 2024)

Ferragut, Joan (València, s. XV-1)

Creació de la fitxa: 2020-09-17
Darrera modificació: 2020-09-22
Categoria social i professional
cirurgià - dessospitador - metge
Activitat professional
Privada - Privada i municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Batxiller en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Cirurgià i batxiller en medicina de València. El 1436 formà part de la comissió municipal que elegí els primers examinadors de menescals de València. El 1445 va intervenir en l'examen d'un cadàver abandonat i en el peritatge fet per la violació d'un xiquet (Ferragud 2020; Ferragud 2016). El 1450 va ser nomenat pel rei Joan II el Sense Fe (1398 – 1479) dessospitador dels ferits de la ciutat de València (el privilegi fou confirmat 10 anys després pel mateix monarca) (Ferragud 2016).
Bibliografia
Ferragud (2016), "El coneixement expert dels ...", pp. 324-325, 328
Ferragud (2020), "Unfamiliar Faces: The ...", p. 68
Atorgant als documents
València - AHMV - Manual de Consells – vol. A-31, ff. 73v-74r – Acta, Ordinació, Municipal – 23 març 1436
Testimoni als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 23204, s. f. – Vària, Notarial – 5 abril 1440

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).