MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3503 (22 / November / 2024)

Sobirana (esposa de Guillem de Lorà) (m. Barcelona, ante 1352)

Creació de la fitxa: 2020-09-16
Darrera modificació: 2020-09-17
Categoria social i professional
apotecari/especier
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecària de Barcelona. A la mort del seu espòs, l'apotecari Guillem de Llorà (fl. 1309 – ante 1344), regentà l'obrador. El 1344, ja vídua, s'enfrontà, juntament amb l'apotecari Berenguer Perpètua (fl. 1344), al també apotecari Arnau de Vilallonga (fl. 1344), que causava molèsties als seus obradors. Amb Guillem tingué almenys una filla, Agnès, que es casà amb el moneder Jaume Sasala; ja era vídua i els seus pares també eren morts al fer testament (10/12/1352, publicat el 4/03/1353).
Bibliografia
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 348, 508-509 (doc. 9a i 9b, Agnès), 657-657 (Agnès), 726 (nétes) i 729 (nét)
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 627, f.107v – Manament, Reial – 20 abril 1344

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).