MedCat

Santasofia, Antònia de (fl. Barcelona - Tortosa, 1420)

Categoria social i professional

metgessa

Activitat professional

Privada i reina

Tipus de formació

Oberta

Formació oberta

Llicència en cirurgia, 1420

Àrea d'activitat

Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Tortosa

Comentaris

Metgessa (física). A l'inici de 1420 assistí a Tortosa la reina Maria de Castella (1406 – 1458), que en quedà molt descontenta i el 15 de febrer n'advertí Brianda de Luna perquè no fes ús dels seus medicaments per a quedar embarassada. En aquest document és anomenada simplement Antònia, “metgessa”, i es fa constar que era casada i que tenia gran fama (Soldevila 1928; Guaita 2010; García Herrero 2012). Pocs dies després, el 20 de febrer, la reina la féu retribuir amb 30 florins pels medicaments i l'assistència que li havia dispensat a Tortosa, ara anomenant-la Antònia de Santasofia, “física o metgessa”, quantitat que cobrà a Barcelona tot seguit (Cardoner 1973; Guaita 2010; García Herrero 2012). El juliol d'aquell any es pagaren les despeses pendents del viatge d'una “metgessa” anònima de Barcelona a Tortosa per assistir-hi la reina, aparentment ella mateixa (Soldevila 1928; Guaita 2010). A finals d'aquell mateix mes de juliol de 1420 (o potser de 1421) la reina atorgà a Antònia de Santasofia una llicència per a exercir la cirurgia i la medicina a tots els dominis de la Corona d'Aragó, adduint que tenia una llarga experiència, en particular en cirurgia i en el tractament del mal de caure (epilèpsia) i altres malalties (García Herrero 2012). Dels autors que han conegut tots o molts d'aquests documents, alguns han diferenciat l'Antònia criticada per la reina d'Antònia de Santasofia (García Herrero 2012), mentre altres han optat per considerar-les la mateixa persona (Guaita 2010). Les tres coincidències (Tortosa, febrer de 1420 i un nom, Antònia, que no era freqüent) fan pensar que es tractava de la mateixa metgessa. La llicència, que l'interessat o interessada solia pagar, no ho desmentiria. El nom Santasofia n'ha fet suposar un origen bizantí (Cardoner 1973), italogrec (Guaita 2010, que proposa gratuïtament Santa Sofia d'Epiro, a Calàbria) o, sense precisions, itàlic (García Herrero 2012, que el compara amb el del cèlebre professor de la Universitat de Pàdua Marsilio Santasofia). — Formes antigues del nom: «Anthònia de Sancta Suffia» (llatí i català), «Anthònia» (català).

Bibliografia

Soldevila (1928), "La reina Maria, muller del ...", p. 289 ("Antònia", "una metgessa")
Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 103-104, 119 i 124 (n. 198) ("Antònia de Santa Suffia", "Antònia de Santa Sofia")
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ..., p. 44 (de Cardoner)
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., pp. 36 i 80 ("Antònia de Santa Suffia")
García Herrero (2012), "El trabajo de las mujeres en la ...", pp. 39 ("Antonia") i 43-45 ("Antonia de Santa Sofía")

Acusat als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3108, f. 40v – Lletra, Reial – 15 febrer 1420

Beneficiari als documents

Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2952, f. 45rv – Llicència, Reial – 25 juliol 1420
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 3108, f. 142r – Manament, Reial – 20 febrer 1420
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 540, f. 35r – Tresoreria, Reial – març 1420
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 541, f. 84v – Tresoreria, Reial – juliol 1420

Lluís Cifuentes