MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3448 (22 / November / 2024)

Cordelles, Joan (fl. c. 1512-1516)

Creació de la fitxa: 2020-06-30
Darrera modificació: 2022-09-23
Categoria social i professional
alquimista - desconeguda
Comentaris
Autor de receptes alquímiques copiades al ms. BFAUB 1986 («quia ego fecy, Johannes Cordelles»). -- Podria ser el notari eclesiàstic d'aquest nom que aconseguí els privilegis papal i imperial per a la fundació del Col·legi de Cordelles a Barcelona (1530 i 1533), la dotació, organització i construcció del qual efectuà després el seu nebot i hereu, el canonge de Barcelona Jaume Cordelles. Joan, un prevere de Vic que es doctorà en ambdós drets, tingué una carrera molt notable a la cort pontifícia: fou escrivà papal, notari i protonotari apostòlic, paborde de la canònica de Manresa, abat comendatari de Santa Cecília de Montserrat i, des de 1539, de Sant Genís les Fonts i bisbe de Guardialfiera des de 1548 (regne de Nàpols). També fou confessor de Carles V. Tingué diversos fills naturals, per a la legitimació dels quals obtingué un privilegi. Morí el 1552.
Bibliografia
Fotanals (1994), La fundació canònica i imperial ...
Pladevall i Font (1994-1999), Catalunya romànica, vol. 11, s. v. Santa Cecília de Montserrat
Sáez García (2018), Creure, somiar, lluitar ..., pp. 146 i 149

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).