MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3441 (22 / November / 2024)

Besora, Josep Jeroni (m. Barcelona, 1665)

Creació de la fitxa: 2020-06-30
Darrera modificació: 2022-09-23
Categoria social i professional
bibliòfil - canonge - diputat - doctor - historiador
Comentaris
Eclesiàstic i polític. Doctor en teologia. Canonge de Lleida des de 1621. President de la Diputació del General de Catalunya (1656). Visqué entre Roma i Barcelona. Entre els seus amics, hi havia intel·lectuals i polítics com Pèire de Marca (1594 – 1662). Destacat bibliòfil, reuní una important biblioteca amb uns 5.573 volums, manuscrits i impresos. Féu testament el 1654, pel qual disposà la cessió de la biblioteca al convent de Sant Josep dels Carmelitans Descalços de Barcelona a la seva mort, a condició que fos pública. Després de la supressió del convent (1835-1837), la biblioteca ingressà a la de la Universitat de Barcelona, però molts dels llibres es van perdre amb el trasbals. Se n'ha identificat un bon nombre a la BRUB, però n'hi deu haver més perquè no sempre hi posà una marca de possessió. Un dels seus manuscrits més valuosos és l'actual BFAUB 1 (Llibre dels fets de Jaume I).
Bibliografia
Arnall i Juan (1975), Los manuscritos, incunables y ..., pp. 189-210
Arnall i Juan (1977), "Los manuscritos, incunables e ..."
Arnall i Juan (1985), "Llibres de medicina a la ..."
Madurell i Marimon (1974), "Josep Jeroni de Besora ..."
Duran (1998-2008), Repertori de manuscrits catalans ..., vol. 2.1 i 2.2
Simon i Tarrés (2003), Diccionari d'historiografia ..., s. v. 'Josep Jeroni de Besora'
Enllaços
GEC
Diccionari d'historiografia catalana

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).