MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3438 (22 / November / 2024)

Sartre, Bernat (fl. Barcelona, s. XV)

Creació de la fitxa: 2020-06-29
Darrera modificació: 2024-02-26
Categoria social i professional
copista - notari
Comentaris
Oriünd d'Olesa [de Montserrat]. Copià el ms. BFAUB 573 (s. XV-1). -- Podria tractar-se del notari d'aquest nom, actiu a Barcelona, que el 1438 signà com a testimoni en un document reial i que encara exercia el 1455. No se'n conserven protocols. Un homònim, potser ell mateix, adquirí un llibre (Qüestions de físichs) a l'encant dels béns del notari i escrivà reial Antoni Font (Barcelona, 1425). Aquest homònim, però, és qualificat de "mestre" i això podria indicar que "sartre" no era cognom sinó l'ofici (sastre). — Formes antigues del nom: «Bernat Sartra» (català). — Nota: Sartre és la forma catalana antiga de Sastre.
Bibliografia
Garcia Sanz - Ferrer i Mallol (1983), Assegurances i canvis marítims ..., vol. 2, doc. 188 (p. 538, 1455)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., doc. 105, núm. 9 («mestre Bernat Sartre», 1425)
Navarro Espinach - Sauco Álvarez - Lozano Gracia (2003), "Italianos en Zaragoza ...", doc. 4 (p. 313, 1446)
Companys i Farrerons (2009), Catàleg de la col·lecció de ..., doc. 403 (testimoni, en un doc. reial fet a Barcelona, 1438)

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).