MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3428 (11 / May / 2025)

Sacosta, Nicolau (fl. 1375 – 1392)

Creació de la fitxa: 2020-05-29
Darrera modificació: 2020-05-29
Categoria social i professional
confessor reial - mestre - professor - provincial - religiós OFM
Comentaris
Frare franciscà de Mallorca. Mestre en teologia. El 1375, essent batxiller en teologia per la Universitat de Cambridge, rebé un ajut del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) per al seu magisteri. El 1377 el rei l'autoritzava a doctorar-se en la mateixa universitat, però, tot i que hi llegí les Sentències, no hi aconseguí el magisteri. El 1379 rebé un nou ajut reial per al seu magisteri, que llavors intentava aconseguir a París per intercessió del papa Climent VII. El 1381 rebé un nou ajut, i aconseguí el grau el 1383. El 1386 era provincial dels franciscans a la Corona d'Aragó i Navarra. El 1389 era confessor de la reina Violant de Bar (c. 1365 – 1431), per a la qual feia elaborar un saltiri el 1391 que més tard l'aigua féu malbé i del qual el 1397, anomenant-lo professor en teologia, el rei Martí I l'Humà (1356 – 1410) va voler emprar-ne les restes com a exemplar de còpia. El 1392, ell i fra Tomàs Olzina, fra Francesc Eiximenis (1327/1332 – 1409) i el metge Pere Figuerola (I) (fl. 1349 – 1398) reberen encàrrec del rei perquè examinessin i expurguessin els llibres en hebreu de l'aljama de València.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, 306, 340, 385 i 438; vol. 2, pp. lxxxvi-lxxxvii i doc. 302, 337 (nota) i 350 (nota)
Trenchs Òdena (2011), Documents de Cancelleria i de ..., doc. 1670, 1787, 1849, 2097, 2228 i 2437
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1964, f. 15r – 17 desembre 1392

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).