MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3421 (22 / November / 2024)

Menaḥem Betsalel (fl. Mallorca, 1345 – Barcelona-València?, 1348)

Creació de la fitxa: 2020-05-10
Darrera modificació: 2023-11-02
Categoria social i professional
alquimista - físic - mag - mestre - metge
Comentaris
Metge, alquimista i nigromant jueu de Mallorca. En l'any 1345 era al servei del notable mallorquí, més tard tresorer del rei, Jaume Roig (fl. 1344 – 1348) (i no pas de Jaume III de Mallorca, com s'ha dit per error; tampoc consta com a rabí). En el procés contra el governador de Mallorca Arnau d'Erill, en el qual Roig es va veure implicat com a conseller del governador, és descrit per aquell com a gran alquimista i nigromant, i en la seva al·legació sosté que fabricava or i argent a casa del seu patró, a instància d'aquest i dels seus còmplices, juntament amb l'argenter Pere Sanata ("dictus Jacobus et quidam alii de gabella, cum arte sofistica et reprobata, faciunt confici in domo sua argentum et aurum falsum et sofisticatum, et de [h]iis cambiavit seu vendivit et decepit aliquos... dicte sofisticationis metallorum conficiuntur operante magistro Menaym, judeo... dictus Menaym est magnus experimentator et nigromanticus, et de hoc est fama in callo seu judaysmo... magister Menaym, judeus, et Senata, argenterius, qui in sofisticatione argenti et auri sunt consortes, sint persone suspecte ad arripiendum fugam...", i reclama al reformador del regne, Felip de Boïl, que "ad hospitia Jacobi Rubei et Johannis Nigri accedatis ad subjiciendum oculis, fornellos et multa alia artificia ad confectionem metallorum preparata", Quadrado 1914-1915).

Sembla que s'ha d'identificar amb el mestre Menahem, metge ("fisicus") jueu que, documentat com a tal a l'Arxiu reial des del 20/09/1345 i que el 7/07/1346 (López de Meneses 1959) ja consta al servei de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) ("Fue muy dado [el rei] a todo género de letras, especialmente a astrología, y grandemente aficionado a la alchimia, en la qual tuvo por maestro un físico suyo judío, que se llamó Menahem", Zurita 1562, Baer 1981, Baer 1929-1936). Aquestes dates coincideixen amb la rehabilitació de Roig, convertit en tresorer reial justament el 20/09/1345, abans de cloure's el procés, i amb ell viatjaria a Barcelona i ingressaria a la cort. El 1346 feia "quibusdam experienciis seu operibus" per ordre del rei, que li prometia protecció (Baer 1929-1936). Aquest mestre Menahem molt probablement morí el 1348, potser arran de la pesta o en el pogrom d'aquell any. Se sap que acompanyà un altre jueu, Abraham Hasdai (fl. 1333 – 1354), a València, segurament a trobar el rei, i ell hi fou empresonat per la Unió. En un document de 13/09/1348 es fa constar que era mort (López de Meneses 1959). S'ha proposat identificar-lo (Romano 1990) amb "l'honorable metge Menachem Betsalel" que va comissionar, en els anys 1347-1348, a Barcelona, un famós còdex en hebreu, il·lustrat per Ferrer Bassa i el seu taller, de la Guia dels perplexos (Moré Něbukim) de Maimònides, avui conservat a la Kongelige Bibliotek de Copenhaguen (Alcoy 1993). La còpia es diu feta per a la seva instrucció i la dels seus fills. Pot ser el mateix "magister Menahem" o "maestre Menasem" relacionat, ell i els seus fills, amb l'aljama de Cervera (Romano 1990). En canvi, el metge jueu Menahem de Codenson, documentat a Tortosa el 1346 i, aparentment encara viu, el 1354, no sembla ser el mateix individu (Romano 1990 ho dubta). -- La identificació de Jaume Roig, la seva exoneració, i les dates d'exercici de la tresoreria i mort són nostres.
Bibliografia
Zurita (1967-1977 i 1985), Anales de la Corona de Aragón, vol. 4, p. 713 [=llib. X, cap. 38, f. 295v, ed. 1562]
Quadrado (1914-1915), "Proceso instruido en 1345 contra ...", pp. 6-8 ("magister Menaym", alquimista i nigromant)
Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 310-311, doc. 224
López de Meneses (1959), "Una consecuencia de la peste ...", pp. 124 i 357-358, doc. 30
Baer (1981), Historia de los judíos en la ..., vol. 1, p. 330
Llompart (1982), "Plata medieval mallorquina", pp. 53-54 i doc. 1, p. 82 (Pere Sanata o Cenata, argenter de la seca de Mallorca, 1311)
Romano (1990), "En torno a Menahem, físico y ..."
Domenge i Mesquida (1991), "Entorn als oficis artístics de ...", p. 396 (Pere Cenata, fl. 1311-1344)
Domenge i Mesquida (1991), L'argenteria sacra a les ..., p. 21 (Pere Cenata)
Alcoy i Pedrós (1993), "Aspectos formales en la ...", pp. 37 i 39 (recull Romano 1990, Maimònides de Copenhagen)
Patai (1994), The Jewish Alchemists: A History ..., p. 234
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., pp. 43, 49 (imatge ms. Copenhagen) i 133 (recull Romano 1990)
Contreras Mas (2000), "Astrología, alquimia y medicina ...", pp. 93 i 101 (recull Romano 1990)
Planas (2008), "Els jueus mallorquins i els ...", pp. 79-80
Valls i Pujol (2008), Cap estrella per a Israel, p. 47
Jütte (2011), Das Zeitalter des Geheimnisses ..., p. ***
Mesler (2019), "The Latin encounter with Hebrew ...", p. 92 (recull Romano 1990)
Gutwirth (2021), "Alquimia y armamento: sobre un ...", p. 73
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Enllaços
Maimònides de Copenhagen (Kongelige Bibliotek) (amb bibliografia sobre el ms.)

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).