MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3409 (07 / April / 2025)

Beaumont, Joan de (m. 1487)

Creació de la fitxa: 2020-02-26
Darrera modificació: 2020-12-09
Categoria social i professional
camarlenc reial - canceller (oficial) - conseller reial - lloctinent reial - noble - prior - religiós OSJH
Comentaris
Noble navarrès. Preceptor del príncep Carles de Viana (1421 – 1461) (des de 1432). Canceller del regne de Navarra (des de 1434). Prior de l'Orde de l'Hospital a Navarra (1435-1487). Conseller (1441) i cambrer major (1445) del príncep, fou un dels principals caps dels beaumontesos durant la guerra civil navarresa. Carles el nomenà vescomte d'Abarca i Arberoa, i capità i governador general de la part del regne que controlava. A la mort del príncep, passà al servei d'Enric IV de Castella, i quan aquest fou elegit comte de Barcelona pel Consell Suprem del Principat, el nomenà lloctinent general a Catalunya (1462-1463). Quan Enric renuncià, ell i el seu fill natural es passaren al bándol de Joan II (1464), que els confirmà patrimoni i rendes. A instància seva, Alfonso de la Torre (s. XV primer quart – c. 1460) va escriure l'encicopèdia al·legòrica Visión deleitable (c. 1445-1453).
Bibliografia
DBE (RAH)
Wikipedia ES
GEC

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).