MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3405 (27 / abril / 2024)

Garriga, Guillem (m. Barcelona, 1461)

Creació de la fitxa: 2019-11-28
Darrera modificació: 2019-11-29
Categoria social i professional
balancer
Comentaris
Balancer de la seca de Barcelona (el que, a les seques, pesava els metalls abans i després d'amonedar-los). Ciutadà de Barcelona. Es conserva l'inventari (9/02/1461) i l'encant dels seus béns (8/07/1461), parcialment venuts a instància del tutor del seu fill i hereu universal Rafael Garriga. L'inventari conté llibres de comptes dels anys 1453-1460.
Bibliografia
Madurell i Marimon (1974), Manuscrits en català anteriors a ..., pp. 83-84, doc. 119 i 120 (ed. parcial biblioteca en inventari i encant)
Iglesias Fonseca (1996), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 1242-1245 i 1246-1248, doc. 286-287 (ed. completa biblioteca en inventari i encant)
Cifuentes i Comamala (2000), "Notícia d'una traducció ...", pp. 592-599 (ed. completa biblioteca en inventari i encant a les pp. 595-599)
Posseïdor de llibres als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 175/91, ff. 337-357 – Inventari, Notarial – 9 febrer 1461

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).