MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3404 (28 / abril / 2024)

Figuerola, Pere (fl. València, 1364 – 1398)

Creació de la fitxa: 2019-11-27
Darrera modificació: 2023-12-05
Categoria social i professional
dessospitador - examinador - físic - mestre de gramàtica - metge
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina, c. 1380
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic) de València. Mestre en arts i en medicina. Un Pere Figuerola fou autor d'un Regimen medicum pro suis filiis que envià als seus fills que estudiaven a Tolosa en l'any 1315 i que es conserva a Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 3124, ff. 74r-77r (editat en llatí a Thorndike 1931a i traduït en anglès a Thorndike 1931b, «Peter Fagarola»). El manuscrit dona la data de 1315, encara que en la bibliografia es corregeix a 1415. McVaugh (1993: 79, «Fagarola») i García Ballester (1976: 25) van remarcar que no hi ha referències a cap Pere Figuerola en la documentació dels inicis del segle XIV, mentre que sí n'hi ha d'abundant a un altre metge homònim que va viure en la segona meitat d'aquell mateix segle. Consideraren així, a partir de l'observació de Thorndike que la data podria haver estat corregida pel copista de 1415 a 1315, i que la primera data era la correcta, malgrat que Thorndike donà per bona la de 1315. Efectivament, un Pere Figuerola, estudiat en diverses ocasions, fou un físic de València del qual es coneixen notícies datades entre 1364-1398. A ell s'han referit García Ballester (1988: 94) i Ferragud en alguns treballs, però oferint dades biogràfiques, algunes d'elles procedents de l'Arxiu Rodrigo Pertegàs (Ferragud 2011), que no concorden amb la data de 1315 en què Figuerola hauria enviat aquest regiment als seus fills (Ferragud 2005: 94-95 i índex onomàstic; Ferragud 2011: 73). Aquest Pere Figuerola apareix per primera vegada en 1364 com a regent de les escoles municipals de València. En 1370 estudiava medicina a Montpeller. En 1380 i 1385 es diu que era «in artibus et medicina magister». En 1389 va redactar els estatuts que devien regir l'ensenyament en la ciutat. Fou examinador de metges de la ciutat en 1392 i 1395. També fou un membre destacat del lul·lisme mèdic (Puig 1980: 356ss; García Ballester 1988: 66-67). S'han conservat alguns rastres de la seua labor com a expert mèdic. Així, en 1374 participà en l'examen a un esclau, sol·licitat pel justícia civil de València, juntament amb Gabriel Descortell. En aquest document es diu que ambdós eren «metges e licenciats en medecina» (Ferragud 2013: 161). En 1396 va participar en una dessospitació a un colteller ferit en la mà (Ferragud 2011: 91). En 1396 s'esmenta un fill homònim, que no es diu que siga metge. Ambdós, pare i fill, reberen 40 florins d'or pel preu d'una Bíblia «escrita en pergamí de letra judayca» (ARV, Protocols notarials, 10407, f. 126, 10/10/1396). De la seua situació social i econòmica donen compte que fou membre actiu de la confraria de Sant Jaume, una de les més importants de València, en la qual va representar els parroquians de Sant Martí; i que mantingué relacions econòmiques amb veïns de la vila d'Alzira en diverses ocasions, però també amb altres de Puçol, Morella i Alacant. En 1398 la seua vídua, Caterina, pagà les despeses derivades del sepeli (ARV, Protocols notarials, 2796, 6/02/1398). El seu fill homònim fou doctor en decrets, canonge de la seu de València i vicari perpetu a Santa Maria de Xàtiva. García Ballester li atribuí un comentari a la Chirurgia de Guiu de Chaulhac, perdut. El perfil biogràfic del Figuerola documentat a València fa pensar que degué ser aquest l'autor del Regimen. Tanmateix, si fos així, hauria d'haver-hi alguna errada del copista en la data que figura al manuscrit, que no podria ser en cap cas ni 1315 ni 1415 (1395?).
Bibliografia
Thorndike (1931), "Advice from a physician to his ..." (a)
Thorndike (1931), "Translation of a letter from a ..." (b)
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ...
Puig i Oliver (1980), "El procés dels lul·listes ...", p. 356ss
García Ballester (1988), La medicina a la València ...
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ...
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ...
Ferragud (2011), "El metge sota sospita: actuació ..."
Ferragud (2013), "The role of doctors in the slave ..."
Enllaços
GEC
Llull DB (lul·listes)
Esmentat als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 71, s. f. – Rendició de comptes, Notarial – 3 maig 1399
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 71, s. f. – Vària, Notarial – 4 juliol 1399
Testimoni als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 4374, s. f. – Vària, Notarial – 13 setembre 1366

Carmel Ferragud; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).