MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3404 (20 / May / 2025)

Figuerola (I), Pere (fl. València, 1349 – 1398)

Creació de la fitxa: 2019-11-27
Darrera modificació: 2025-05-01
Categoria social i professional
dessospitador - examinador - físic - mestre - mestre de gramàtica - mestre en arts - metge
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en arts i medicina, c. 1380
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic) de València. Mestre en arts i en medicina. Un Pere Figuerola fou autor d'un Regimen medicum pro suis filiis que envià als seus fills que estudiaven a Tolosa i que es conserva a Londres [London] - BL - Manuscripts: Sloane - 3124, ff. 74r-77r (editat en llatí a Thorndike 1931a i traduït en anglès a Thorndike 1931b, «Peter Fagarola»). El manuscrit dona la data de 1315, encara que en la bibliografia es corregeix a 1415. McVaugh (1993: 79, «Fagarola») i García Ballester (1976: 25) van remarcar que no hi ha referències a cap Pere Figuerola en la documentació dels inicis del segle XIV, mentre que sí que n'hi ha, i abundant, a un altre metge homònim que va viure en la segona meitat d'aquell mateix segle. Consideraren així, a partir de l'observació de Thorndike que la data podria haver estat corregida pel copista de 1415 a 1315, i que la primera data era la correcta, malgrat que Thorndike donà per bona la de 1315. El perfil biogràfic del Figuerola documentat a València fa pensar que degué ser aquest l'autor del Regimen. Tanmateix, si fos així, hauria d'haver-hi alguna errada del copista en la data que figura al manuscrit, que no podria ser en cap cas ni 1315 ni 1415 (1365?). Efectivament, un Pere Figuerola, estudiat en diverses ocasions, fou un físic de València del qual es coneixen notícies datades entre 1359-1398. A ell s'han referit García Ballester (1988: 94) i Ferragud en alguns treballs, però oferint dades biogràfiques, algunes d'elles procedents de l'Arxiu Rodrigo Pertegàs (Ferragud 2011), que no concorden amb la data de 1315 en què Figuerola hauria enviat aquest regiment als seus fills (Ferragud 2005: 94-95 i índex onomàstic; Ferragud 2011: 73). Aquest Pere Figuerola apareix per primera vegada en 1359 com a regent de les escoles del capítol de València, fins 1364 (Cruselles Gómez 2012-2014: 280). En 1370 estudiava medicina a Montpeller. En 1378 mantenia un plet amb Alzira per una quantitat de 100 florins que els governants de la vila li van lliurar, no sabem en quin concepte. No consta que actuàs com a metge a Alzira ni que mai fos contractat pel consell, però el fet podria estar relacionat amb l'intent de contractar-se en aquest lloc. En 1379 mantenia un plet amb Arnau Valls de la mateixa vila, en el qual intervingué el justícia local i un jutge per manament reial. Ambdós plets s'hagueren de resoldre amb la intervenció del monarca Pere el Cerimoniós i del seu fill Joan, el lloctinent. En 1380 i 1385 es diu que era «in artibus et medicina magister». En 1380 va actuar de procurador de Francesc Marrades, membre d'una important família del patriciat valencià. Sabem que al llarg de la seua vida va instituir diversos beneficis eclesiàstics a la parròquia de Sant Martí (1382, 1382) i a l'altar major de la parròquia de Sant Esteve. En 1388 va declarar al procés de la ciutat de València contra l'inquisidor Nicolau Eimeric. Aquest episodi posa de manifest que formava part del potent i consolidat cercle lul·lista de la ciutat de València i del lul·lisme mèdic (Puig 1980: 356ss; García Ballester 1988: 66-67). En 1389 va redactar els estatuts que devien regir l'ensenyament en la ciutat (Cruselles Gómez 2012-2014: 282-283, 286). Fou examinador de metges de la ciutat en 1392 i 1395. S'han conservat alguns rastres de la seua labor com a expert mèdic. Així, en 1374 participà en l'examen a un esclau, sol·licitat pel justícia civil de València, juntament amb Gabriel Descortell. En aquest document es diu que ambdós eren «metges e licenciats en medecina» (Ferragud 2013: 154, 161). En 1396 va participar en una dessospitació a un colteller ferit en la mà (Ferragud 2011: 91). En 1397 va rebre 14 fl d'Agnès de Soler, com a pagament de les atencions prestades a la seua filla Caterina. En 1396 s'esmenta un fill homònim, Pere Figuerola (II) (fl. 1409 – 1415), que fou doctor en decrets, canonge de la seu de València, on desenvolupà diversos càrrecs, i beneficiat amb diverses prebendes, segurament un dels destinataris del regiment. Ambdós, pare i fill, reberen 40 florins d'or pel preu d'una Bíblia «escrita en pergamí de letra judayca». De la seua situació social i econòmica donen compte que fou membre («cavallers e generosos») i majoral (1392) de la confraria de Sant Jaume, una de les més importants de València; va ser síndic de la parròquia de Sant Martí; i fou prestador de diversos municipis conm ara Paterna, Morella, Sogorg, Almedíxer i Alacant, dels quals percebia pensions censals. En 1398 la seua vídua, Caterina, que encara vivia en 1423, pagà les despeses de la seva darrera malaltia. Al seu testament (4/12/1393, notari Vicent Queralt), que no es conserva, va fer usufructuària la dona. García Ballester li atribuí un comentari a la Chirurgia de Gui de Caulhiac, perdut, gràcies a l'aparició en una biblioteca de 1416, al capdavall un dels comentaris més primerencs i que palesa el seu interès en la cirurgia (García Ballester 1975: 25, nota 30). També fou possiblement l'autor d'una obra d'ortografia i retòrica, present a un inventari de llibres de la ciutat de València en 1409, i que sembla del tot versemblant atès el seu compromís amb l'educació (Ferrer Gimeno 2019). Formes antigues del nom: «Petrus Figuerola», «Petrus Fagarola» (llatí, el darrer al ms. del regiment), «Pere Figuerola» (català).
Bibliografia
Thorndike (1931), "Advice from a physician to his ..." (a)
Thorndike (1931), "Translation of a letter from a ..." (b)
García Ballester (1976), Historia social de la medicina en ... («Catappell de mestre Guido ab suplements de maestre Pere Figuerola»)
Puig i Oliver (1980), "El procés dels lul·listes ...", p. 356ss
García Ballester (1988), La medicina a la València ...
McVaugh (1993), Medicine before the Plague ...
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ...
Ferragud (2011), "El metge sota sospita: actuació ..."
Ferragud (2013), "The role of doctors in the slave ..."
Cruselles Gómez (2012-2014), "Francesc Eiximenis y la política ..."
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., pp. 143-144
Ferrer Gimeno (2019), "Francesc Mestre y su biblioteca ...", p. («Item, Ortografia e rethòrica de mestre Pere Figuerola, en paper, cubertes verdes de aluda»)
Enllaços
GEC
Llull DB (lul·listes)
Variants del nom
Fagarola, Petrus
Arrendador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 11205, f. 12v – Notarial – 27 abril 1386
Atorgant als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 10407, f. 126r – Àpoca, Notarial – 10 octubre 1396
València - ARV - Registres notarials – vol. 2781, s. f. – Àpoca, Notarial – 19 gener 1397
Censalista als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 11210, s. f. – Notarial – 14 juliol 1390
Comprador als documents
València - ARV - Registres notarials – Pergamins de Sogorb, núm. 157 – Compravenda, Àpoca, Notarial – 26 novembre 1382
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1964, f. 15r – 17 desembre 1392
Deutor als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 76, s. f. – Notarial – 21 març 1385
Esmentat als documents
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 2728, s. f. – Notarial – 2 agost 1423
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 71, s. f. – Rendició de comptes, Notarial – 3 maig 1399
València - ACCV - Protocols notarials – vol. 71, s. f. – Vària, Notarial – 4 juliol 1399
València - ARV - Registres notarials – vol. 2428, f. 149rv – Àpoca, Notarial – 12 abril 1431
València - ARV - Registres notarials – vol. 2796, s. f. – Notarial – 6 febrer 1398
Examinador als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – vol. 550, f. 38rv – Llicència, Municipal – 20 febrer 1388
Perit als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1782, ff. 75v-77r – Sentència, Apel·lació, Reial – 6 febrer 1374
València - ARV - Justícies de València: Justícia criminal – vol. 42, mà 6-7, ff.*** – Informe, Municipal – 19 juny 1396
Pledejant als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 808, f. 122v – Sentència, Reial – 25 octubre 1379
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 808, ff. 172v-173r – Manament, Reial – 9 desembre 1379
Prestador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 2797, s. f. – Censal/violari, Notarial – 5 novembre 1388
Procurador als documents
València - ARV - Registres notarials – vol. 633, s. f. – Procura, Notarial – 30 maig 1380
Testimoni als documents
València - AHMV – vol. n-5, s. f. – Vària, Notarial – 10 setembre 1390
València - ARV - Registres notarials – vol. 11200, s. f. – Vària, Notarial – 29 desembre 1383
València - ARV - Registres notarials – vol. 4374, s. f. – Vària, Notarial – 13 setembre 1366

Carmel Ferragud; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).