MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3403 (22 / November / 2024)

Vila-rovir, Ramon de (fl. Barcelona - Itàlia, 1404 – 1435)

Creació de la fitxa: 2019-11-19
Darrera modificació: 2024-04-27
Categoria social i professional
apotecari/especier - papa
Activitat professional
Patró: Papa Benet XIII d'Avinyó - Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Gènova (república) - Savoia (estats de)
Localitats: Barcelona - Niça [Nice] - Savona
Comentaris
Apotecari. Ciutadà de Barcelona. Entrà al servei de Benet XIII d'Avinyó (c. 1328 – 1423) en data desconeguda. Ja ho era quan el papa emprengué el viatge cap a Itàlia des de Marsella (formava part de la cort papal establerta a Niça en els anys 1404-1405 i constava als comptes de la Cambra Apostòlica [ASV, CA, Collectoriae, Reg. Aven. 321]: Bresc 1990: 328). Se'n conserva un llibre de comptes per l'activitat efectuada durant l'estada del papa a Savona dels anys 1405-1406 [ASV, CA, Collectoriae, Reg. 454]). Durant l'absència de Barcelona havia contractat altres apotecaris per regir el seu obrador: se sap, almenys, de Bernat Palau (1412-1414) i d'Antoni Guimerà (fl. 1426 – 1457) (1426) (Vela 2007a: I, 449; II, 797 [ASV, CA, Collectoriae, Reg. Aven. 344, ff. 266r i 398v]; Vela 2007b: 148). Bernat Palau havia estat el seu factor davant el papa en els anys 1411-1412 (Vela 2007a: I, 449; II, 797 [ASV, CA, Collectoriae, Reg. Aven. 339, f. 336r]). El 1424 era un dels pocs apotecaris de Barcelona que posseïa fins a tres esclaus (Salicrú 1998: 206; Vela 2007a: I, 425, "1425"; II, 802, "1425"). El 1427 invertí en l'escorxador o Maell del Mar de Barcelona (Ortí 2000: 185). El 1432 proveí medicaments per a l'expedició d'Alfons IV el Magnànim (1396 – 1458) a Gerba, Sicília i Nàpols. L'última dada que se'n té és el cobrament per part del seu obrador, l'any 1435, d'un deute per «confits de totes sorts ab altres entremesos» emprats en el casori de la filla d'un mercader barceloní, on es fa dir «speçier del papa» (Benavides 2017: 460). — Formes antigues del nom: «Ramon de Vilarovir» (català), «Raymundus de Villarovira» (llatí).
Bibliografia
Bresc (1990), "Nice en 1405", p. 328
Salicrú i Lluch (1998), Esclaus i propietaris d'esclaus a ..., pp. 119, 148 i 206 ("Vilarovir" i "Vilaroja")
Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 185
Cifuentes i Comamala (2000), "La medicina en las galeras de la ...", p. 10 (nota 47)
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 425 i 449, i vol. 2, pp. 797 i 802
Vela i Aulesa (2007), "Les compravendes al detall i a ...", p. 148 ("Vilarovir" i "Vilarrovir")
Benavides Helvig (2017), Para una historia de las ..., p. 460
Variants del nom
Vilarovir, Ramon de
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 422, f. 83r – Tresoreria, Reial – maig 1432
Vaticà [Vaticano] - AAV - Camera Apostolica: Collectoriae – Reg. 454, ff. 235r-257v – Llibre de comptes, Personal/familiar – 1405 - 1406

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).