MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3322 (20 / maig / 2024)

Amalric, Narcís (fl. Monestir de Ripoll, 1525 – 1584)

Creació de la fitxa: 2019-05-08
Darrera modificació: 2019-05-09
Categoria social i professional
prior - religiós OSB
Comentaris
Monjo del monestir de Ripoll. Hi ingressà l'any 1525, quan tenia 11 anys, per donació dels seus pares, Narcís Amalric (fl. 1475 – 1525) i Isabel. En l'any 1563 assistí, com a procurador de l'abat (comendatari), al capítol provincial de l'orde celebrat a Santa María de la Penña, a Graus (Aragó), i en els anys 1574 i 1581, als que se celebraren a Sant Pau del Camp (Barcelona). Fou visitador de l'orde per la Tarraconense (1566-1569, convisitador 1572-1575). El 1564 anà a Roma, com a enviat de l'orde, per consultar amb Pius IV l'aplicació del decret De reformatione regularium del Concili de Trento, període en què va haver de fer front a la rebel·lió dels monjos contra la reforma. Fou monjo obrer, prior major (1556-1577) i vicari general del monestir. Era cosí germà de Bartomeu de Galliners (fl. 1525 – 1544) i devia ser parent de Miquel Amalric (fl. 1505 – 1562), també monjos de Ripoll.
Bibliografia
Pladevall i Font (1994-1999), Catalunya romànica, vol. 10
Zaragoza Pascual (2004), Història de la Congregació ..., pp. 107-108, 113 i 119
Zaragoza Pascual (2013), "Trajectòria del monestir de ...", p. 157
Arévalo Viñas (2015), Ripoll: menestrals i monjos en el ..., pp. 269, 281 i 375-378

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).