MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3263 (22 / November / 2024)

Suria, Mateu de (fl. Barcelona, 1302 – 1321)

Creació de la fitxa: 2019-03-30
Darrera modificació: 2020-12-16
Categoria social i professional
físic-cirurgià - mestre
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic - Privada i eclesiàstics
Tipus de formació
Universitària - Oberta
Graus universitaris
Mestre
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona - Vic
Comentaris
Metge (físic-cirurgià). Ciutadà de Barcelona. Segons un document que el qualifica de cirurgià, en l'any 1321 estava al servei del bisbe de Vic Berenguer de Saguàrdia (fl. 1312 – 1328) i en cobrava 150 sous barcelonesos anuals. Aquest any va elaborar una aiguardent medicinal per prelat (Gudiol 1918). D'altra banda, apareix documentat com a físic a Barcelona en els anys 1302 i 1319. En la primera d'aquestes dates va fer-se amb deu llibres de medicina en àrab en l'encant dels béns d'un altre metge (McVaugh 1993). -- "Suria" o "Soria" tant pot significar Sòria (Castella) com Síria (ant. Suria o Soria). Aquestes procedències són consistents amb el coneixement de l'àrab.
Bibliografia
Gudiol (1918), "Aygardent" ("Mattheus Suria")
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 51 ("Matheu de Suria")
Atorgant als documents
Vic - ABEV - Arxiu Capitular de Vic – Documents històrics, calaix 7, núm. 824 – Àpoca, Notarial – 29 desembre 1321

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).