MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3259 (13 / maig / 2024)

Julià, Berenguer (fl. 1355 – 1362)

Creació de la fitxa: 2019-02-25
Darrera modificació: 2021-08-09
Categoria social i professional
cirurgià
Activitat professional
Hospital
Tipus de formació
Oberta
Comentaris
Fou membre d'una família de metges de Mallorca. El seu pare homònim era cirurgià i el seu germà Bonanat Julià (fl. 1357 – 1379) físic-cirurgià. En 1355 sabem que tenia un aprenent anomenat Pere Moliner embarcat en una galera. En 1362, després de la seua mort, van morir tres dels seus quatre fills, la seua esposa Caterina deixà la tutela, per incapacitat, al germà de Berenguer, Bonanat, però en voler recuperar-la aquesta, la tutela, passà, per decisió judicial, a Margarida, l'àvia de l'únic infant supervivent (tenia però tres fills bords). Això suscità un plet, gràcies al qual es conserva informació detallada de part dels béns de Berenguer i la valoració estimada de l'heretat (els llibres s'estimaren en 15 ll., però no se'n detallen els títols ni la quantitat). De tot es desprèn que era una casa benestant, ben abastida d'aliments i amb una esclava. També s'hi dona informació sobre el testament i les lleixes. Fou metge de l'hospital de Nunó Sanç o de Sant Andreu de Mallorca, per un període indeterminat, però sembla que llarg.

Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).