MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3240 (22 / November / 2024)

Tornamira, Joan de (Posòls, c. 1330 – Montpeller?, c. 1396)

Creació de la fitxa: 2018-12-07
Darrera modificació: 2022-03-09
Categoria social i professional
físic - mestre - metge - professor
Activitat professional
Ensenyament - Patró: Papa Climent VII d'Avinyó - Patró: Papa Gregori XI
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Àrea d'activitat
Territoris: França (regne) - Occitània
Localitats: Avinyó [Avignon] - Montpeller [Montpellier] - París
Comentaris
Metge (físic). Natural de Posòls (fr. Pouzols), al bisbat d'Albí. Mestre en medicina. Professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Montpeller. Tingué un conflicte amb Joan Jacme (m. 1384), quan aquest fou nomenat canceller de la Facultat (1364), càrrec al qual aspirava i al qual accedí a la mort d'aquest (1384). Valesc de Taranta (fl. 1382 – 1426) diu haver-lo tingut com a mestre vers 1380. Fou metge del papa Gregori XI (1336 – 1378) (des de 1372) i de l'antipapa Climent VII d'Avinyó (1342 – 1394) (des de 1379). Vers 1378 assistí Carles V de França (1338 – 1380) a París. El 1390 testificà en el procés de beatificació del cardenal Pere de Luxemburg, exposant detalls de la seva vida i una famosa observació sobre el tumor al pit de la seva filla (publ. a Acta sanctorum julii, I, pp. 598-599 ). El 13/06/1396 es nomenà un nou canceller de la Facultat de Medicina de Montpeller. Devia morir poc abans o poc després d'aquesta data. Autor de diverses obres mèdiques: Abbreviatio Mesue, Clarificatorium super Nono Almansoris cum textu ipsius Rhasis (1365), alguns capítols del qual tingueren difusió independent (75 De calculo, 78 De mictu sanguinis et saniei), Commentarius in Galeni De ingenio sanitatis (1369), Commentum super Galenum De interioribus, De febribus, De pestilentia (1370), Introductorium ad practicam medicine, Parva practica bona et utilis (consells a un metge novell), Regimen sanitatis ad cardinalem quemdam i un Tractatus medicus. — Formes antigues del nom: «Johannes de Tornamira» (llatí) — Forma usual en la recerca francesa: «Jean de Tournemire».
Bibliografia
Bolland (1643-1940), Acta sanctorum quotquot toto orbe ..., pars 7 (Acta sanctorum julii), vol. 1, pp. 566 i ss
Germain - Calmette (1890 - 1912), Cartulaire de l'Université de ..., vol. 1, pp. 461, 552, 634 i 680
Pansier (1904), "Jean de Tournemire ..."
Wickersheimer (1936), Dictionnaire biographique des ..., s. v. 'Jean de Tournemire'
Jacquart (1979), Supplément [à] Ernest ..., s. v. 'Jean de Tournemire'
Assessor als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2331, f. 95r – Concessió, Llicència, Reial – 30 gener 1397

Lluís Cifuentes; Sadurní Martí

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).