MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3195 (27 / abril / 2024)

Botonac, Jaspert de (m. València, 1288)

Creació de la fitxa: 2018-10-31
Darrera modificació: 2021-02-20
Categoria social i professional
ambaixador - bisbe - conseller reial - jurista
Comentaris
Eclesiàstic i jurista rossellonès. Bisbe de València (1276-1288), on celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions. Pertanyia, per part de pare, a una família noble del Narbonès, probablement emigrada al Rosselló arran de la croada contra els albigesos. Per part de mare, era membre de la nissaga noble rossellonesa dels Castellnou. Protegit pel seu oncle, el bisbe de Girona Pere de Castellnou, fou abat de Sant Feliu (1272) i canonge sagristà de la Seu d'aquesta ciutat (1273-1276). Fou marmessor testamentari del seu oncle (1279). Molt pròxim a Pere II el Gran (1240 – 1285), del qual fou conseller i marmessor testamentari (1282). En nom del rei, dirigí una ambaixada a Felip III de França (1284) per mirar d'evitar la croada contra la Corona d'Aragó, que el rei francès no volgué rebre. Probablement, fou responsable de la introducció de Bernat Desclot (m. 1288) i d'Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) a la cort de Pere el Gran, als quals inicialment sembla que hauria protegit. Estigué present en l'última malaltia i la mort del rei, i hi dirigí l'alçament de l'excomunió del monarca. És el dedicatari de l'obra d'Arnau de Vilanova, Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis . Probablement, era germà del cavaller rossellonès Pere Arnau de Botonac, que es distingí en el setge de Balaguer (1280) i en l'expedició a Alcoll i a Sicília (1282), i que fou un dels quaranta cavallers que garantiren, pel rei Pere, les condicions del Desafiament de Bordeus (1282).
Bibliografia
Sanchis Sivera (1933), "Para la historia del derecho ..."
Desclot (1949-1950), Crònica, vol. 1, pp. 134-174
Albertí (1966-1970), Diccionari biogràfic, s. v. 'Botonac, Jaspert de'
Vilanova (2005), Epistola de reprobacione ..., pp. 18-19
Enllaços
GEC
Wikipedia CAT
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 44, f. 206v – Concessió, Reial – 13 desembre 1281

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València