MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3194 (22 / November / 2024)

Calça-roja, Martí de (fl. València, 1304 – 1338)

Creació de la fitxa: 2018-10-31
Darrera modificació: 2022-11-21
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - mestre
Activitat professional
Patró: Rei Jaume II el Just
Tipus de formació
Universitària
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Metge (físic), de València, on tenia possessions. Probablement format a Montpeller, si bé no sembla que aconseguís mai el grau de mestre en medicina. A finals de 1304 entrà al servei de Jaume II el Just (1267 – 1327), en el qual ocupà una posició immediatament inferior a la del metge major, Joan Amell (fl. 1306 – 1330), però fou molt apreciat pel monarca, que li féu regals, es preocupà per la seva formació i li encarregà diverses missions. Així, el 1306 li féu pagar el cost d'un llibre de filosofia que Martí havia fet escriure o copiar per a ell. Per compensar els 1.000 ss b. anuals de salari ("quitació") que percebia a la cort, sempre sotmès a les irregularitats de la tresoreria, el rei li atorgà un violari de 4.000 ss b. anuals (1308). El mateix any, Jaume II demanà per a ell a Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) que li enviés una còpia de la seva nova obra Speculum medicine. L'any següent (1309), el rei li finançà la compra d'un exemplar del Canon d'Avicenna. Fou un dels metges que acompanyaren el rei i l'exèrcit a la campanya d'Almeria (1309-1310). Els favors reials li van permetre inversions diverses, com ara la compra d'una part del poble de Segart, prop de Sagunt (1311), i la de l'alqueria de Xixerà, prop d'Alzira (1323). A part del monarca, la salut del qual sempre era prioritària, assistia altres membres de la família reial. La infanta Teresa d'Entença li concedí un violari de 10 cafissos de blat sobre les seves rendes de Xiva, després traslladat a les de la vall d'Elda, que fou confirmat per l'infant Alfons (1325). El 1326 Jaume II li donà un dels llibres de medicina confiscats als templers (potser els Aforismes d'Hipòcrates amb el comentari de Galè). Fou amic o parent de l'apotecari reial Pere Jutge (fl. 1285 – 1316), amb el qual compartí inversions i el nebot del qual, Huguet Jutge, el designà hereu universal. A la mort de Jaume II deixà el servei a la cort, però Alfons III el Benigne (1299 – 1336) i Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) continuaren afavorint-lo. Se'n conserva el testament (1338), fet pocs dies abans de morir. Casat amb Jaumeta Escorna, deixà quatre fills menors al morir, Jaume, Alfons, Francesc de Calça-roja (fl. 1356), Joana i Jaumeta; el primer fill, Martí, havia estat assassinat mentre estudiava medicina a Montpeller (1335). — Formes antigues del nom: «Martinus de Caliga Rubea», «Martini de Calçaroja» (llatí); «Martín de Calça Roja», «Martín de Calssa Roja» (català).
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [pp. 52 i 59 de la reimpr.] ("Martín de Calçarroja")
Comenge i Ferrer (1903-1904), "Formas de munificencia real para ...", p. 5
Rubió i Lluch - Nicolau d'Olwer (1907), "Cartes literàries del segle XIV", pp. 40-41
Rubió i Balaguer - Alòs-Moner i de Dou - Martorell i Trabal (1908), "Inventaris inèdits de l'Orde del ...", p. 407, doc. 18
Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., vol. 2, pp. 876-877, doc. 554
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 45-46, doc. 36, i vol. 2, pp. xxxi, 18, doc. 23, 20, doc. 26, i 51-52, doc. 54
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", p. 283, doc. 102
Carreras Valls (1936), "Introducció a la història de la ...", p. 4
Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol. 1, p. 61, i vol. 2, p. 111, doc. 163
Batlle i Gallart (1978), "Els apotecaris de Barcelona en el ...", pp. 106-107
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v. 'Martí de Calçaroja'
García Ballester - McVaugh - Rubio Vela (1989 [=1990]), Medical Licensing and Learning in ..., p. 45
Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", pp. 446-447, doc. 411
McVaugh (1992), "Arnald of Villanova's Regimen ...", p. 206
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 16-17, 35, 38, 41, 540, 573, 579, 645, doc. 61, 651-652, doc. 71, 660-661, doc. 79, 667, doc. 86, i 671-673, doc. 90-91
McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., pp. 13-16, 21-24, 28, 92n, 111n, 118, 121, 141n i 174
Vilanova (1998), Regimen Almarie ..., pp. 26, 33, 35, 37, 46, 99-100, doc. 44, 104-105, doc. 51, 112-114, doc. 59, 119-121, doc. 66-67, 154, 160, 163, 165 i 173
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 397
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", p. 126, doc. 145
McVaugh (2015), "Sobre la vida d'un metge ..." ("Martí de la Calçaroja" al títol per error editorial)
Vilanova (2018), Speculum medicine, pp. 22 i 368
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 59, núm. 7265 – Manament, Reial – 23 febrer 1324
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 289, f. 173r – Ordre de pagament, Reial – 30 setembre 1310
Destinatari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 247, f. 288r – Manament, Reial – 17 juliol 1323
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 247, f. 282r – Manament, Reial – 29 juny 1323
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 176, ff. 139v-140r – Manament, Reial – 6 setembre 1322
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 226, f. 127r – Concessió, Reial – 7 març 1325
Testimoni als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 20, ff. 17v-18v – Tutoria, Notarial – 6 abril 1324

Lluís Cifuentes; Sebastià Giralt

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).