MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3180 (22 / November / 2024)

Bonanat, Vicenç (I) (fl. Barcelona, 1357 – 1382)

Creació de la fitxa: 2018-10-20
Darrera modificació: 2022-08-09
Categoria social i professional
apotecari/especier - jurat/prohom/conseller
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari, ciutadà de Barcelona. Fill de Guillem Bonanat, argenter de Barcelona, i de Blanca. Tingué obrador, documentat des de 1365, a prop de la plaça Nova (Sorní & Suñé 1985; Vela 1994 i 2007). L'any 1364 fou un dels apotecaris encarregats d'estimar el contingut de l'obrador del difunt Guillem Metge (m. 1358) (Olivar 1983). Fou jurat del Consell de Cent en representació dels apotecaris en els anys 1366-1367, 1367-1368, 1373-1374, 1374-1375 i 1375-1376, formà part del Consell dels Vint-i-cinc en els anys 1366-1367, 1367-1368, 1374-1375 i 1375-1376, i de la comissió electora dels consellers en els anys 1367 i 1374 (Llibre del Consell). En els anys 1374 i 1378 actuà com a procurador del cavaller Martí Eiximén de Roda (Ferragud 2005). El 1381, juntament amb Guillem Pujol (fl. 1378 – 1428) i Pere Terrassa (fl. 1367 – 1402), fou marmessor testamentari del també apotecari Antoni Soler. Casat amb Saureta, amb la qual tingué un fill, Jaume Vicenç, que el premorí. Se'n conserva el testament, redactat a finals de 1381 i publicat el 12/01/1382, en el qual designa hereu universal el seu besnebot Bonanat Pere, que vol que estudiï dret, i dona l'obrador d'apotecari al seu nebot Vicenç (II) Bonanat (fl. 1386 – 1401). Entre els marmessors, escollí l'esmentat Guillem Pujol. S'enterrà al convent de Santa Magdalena o de les Repenedides, on fundà un benifet i ja era enterrat el seu fill (Vela 2007). — Formes antigues del nom: «Vincencius Bonanati», «Vicencius Bonanat» (llatí), «Vicenç Bonanat», «Viçens Bonanat», «Vicent Bonanat» (català).
Bibliografia
Olivar (1983), "Noves precisions sobre la ...", pp. 74-84 (inventari complet de G. Metge)
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "La farmacia en Barcelona desde ..."
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ...", p. 29
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 66 i 649-650, núm. 6871 (confon l'oncle i el nebot)
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 188 i 511
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., vol. 1, pp. 128, 136-138, 141, 150, 154-155, 182, 188, 223, 227, 235, 239, 241, 249, 251, 264, 309, 334-335, 361-362, 370, 382, 420, 423, 425-426, 430, 434, 446, 457-458 i 487; vol. 2, pp. 517-519 (doc. 22), 663, 678, 705, 735, 737, 742, 756, 767, 778, 783, 799 i 850 (arbre genealògic)
Batlle i Gallart - Ferrer i Mallol - Mañé i Mas - Mutgé i Vives - Riera i Viader - Rovira i Solà (2007), El «Llibre del Consell» de la ..., doc. 339, 349, 354, 358, 367, 376, 399, 403-404, 428 i 433
Estimador als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 23/15, ff. 22v-28v – Compravenda, Inventari, Notarial – 30 maig 1364
Testimoni als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 21/1, s. f. – Vària, Notarial – 28 març 1357

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).