MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3177 (28 / abril / 2024)

Bassa, Llorenç (fl. Barcelona, 1339 – 1404)

Creació de la fitxa: 2018-10-20
Darrera modificació: 2024-03-16
Categoria social i professional
apotecari/especier - jurat/prohom/conseller
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Apotecari de Barcelona. Nascut cap a 1339, fill del pellisser de Barcelona Pasqual Bassa. Fou aprenent i després auxiliar de l'apotecari Guillem Metge (m. 1358). A la mort d'aquest, continuà treballant a l'obrador per compte de la vídua, Agnès Metge (fl. 1348 – 1364), amb la qual establí una societat per regir el negoci, quan ell tenia 22 anys (1361). Quan Agnès es tornà a casar, amb Ferrer Saiol (fl. 1349 - 1385), decidí llogar-li l'obrador i vendre-li tot el contingut (productes, llibres tècnics i utillatge), que fou inventariat i estimat (1364). Va prendre aprenents almenys en els anys 1371, 1380 i 1381, indici de l'activitat que tenia el seu obrador, que sovint servia la Casa reial. L'obrador, probablement el mateix que havia estat de Guillem Metge, era al carrer dels Apotecaris (actualment, Llibreteria) i al costat del del seu germà Nicolau, també apotecari i més tard mercader. Censat als fogatges de 1378 i 1389, i al cens militar de 1389. Fou marmessor testamentari dels apotecaris Francesc Canes (fl. 1354 – 1381) (1381) i Berenguer Duran (fl. 1361 – 1390) (1384). La seva filla Eulàlia, nascuda del seu matrimoni amb Caterina, es casà amb el mercader Antoni Saplana (1387). Fou jurat del Consell de Cent, en representació dels apotecaris, durant l'any 1390-1391. El 1404 cobrà un elevat deute per medicaments que havia proporcional per als malalts de l'hospital de la Santa Creu. Consta com a mort a l'inventari dels béns de l'apotecari Francesc Ferrer (m. 1410) de l'any 1410, que devia haver estat aprenent i auxiliar seu, i probablement el succeí en l'obrador.
Bibliografia
Olivar i Daydí (1950), La vajilla de madera y la ..., pp. 40-41, núm. 46 (extret de l'inventari de G. Metge)
Riquer (1959), Obras de Bernat Metge, pp. *12 i *218, núm. 8
Gómez Caamaño - Jordi i González (1973), "Contratos de aprendizaje de ..."
Olivar (1983), "Noves precisions sobre la ...", pp. 74-84 (inventari complet de G. Metge)
Sorní i Esteva - Suñé i Arbussà (1985), "La farmacia en Barcelona desde ..."
Batlle (1994), "Francesc Ferrer, apotecari de ...", pp. 500, 509, 513 i 537
Vela i Aulesa (abril 1994), "Aportacions per a un cens dels ..."
Vela i Aulesa (1996), "Les marmessories de Francesc ..."
Bénézet (1999), Pharmacie et médicament en ..., pp. 70, 118, 245-246, 260-262, 264, 275-276, 300, 316, 328 i 437
Vela i Aulesa (2001), "La primera especieria de ..."
Jordi i González (2003), Colectanea de «speciers» ..., pp. 58, núm. 11989 i 6866, 147, núm. 11159; pp. 649, núm. 6866, 837, núm. 11159, i 887, núm. 11989
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., pp. 113, 118 i 558
Vela i Aulesa (2007), Especiers i candelers a Barcelona ..., pp. 67, 205, 217, 310, 420, 435, 439, 447-448, 452, 516, 519, 727, 730-731 i 796
Comprador als documents
Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 23/15, ff. 22v-28v – Compravenda, Inventari, Notarial – 30 maig 1364

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).