MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3162 (22 / November / 2024)

Julià, Bonanat (fl. Mallorca, 1357 – 1379)

Creació de la fitxa: 2018-08-13
Darrera modificació: 2024-02-02
Categoria social i professional
dessospitador - examinador - familiar/domèstic - físic - físic-cirurgià - mestre - metge - protometge - rei
Activitat professional
Privada i municipi
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina, 1357
Àrea d'activitat
Territoris: Mallorca (illa) - Mallorca (regne)
Localitats: Palma [Ciutat de Mallorca]
Comentaris
Metge (físic-cirurgià) de Mallorca. Si bé la majoria de les vegades consta com a cirurgià, als documents reials se'l considerà també físic. Era fill del cirurgià Berenguer Julià i germà d'un cirurgià també anomenat Berenguer Julià (fl.), amb l'esposa del qual, Caterina, mantingué un contenciós pel control de l'herència de Berenguer, en l'any 1362. Bonanat era mestre en medicina (consta com a tal el 1357). Contractat com a metge municipal per la ciutat de Mallorca juntament amb el també físic-cirurgià Pere Saflor (fl. 1354 – 1383). La mala situació econòmica del municipi determinà que els jurats intentessin reduir-los el salari l'any 1373. Tanmateix, Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) va sentenciar que calia retenir els metges a Mallorca i per això mantenir-los el sou. De fet, l'any següent consta en els comptes municipals que continuaven cobrant el mateix sou. Juntament amb Pere Saflor exercí d'examinador de metges a la ciutat i al regne de Mallorca des de 1357 i de dessospitador judicial des de 1366 (en aquest darrer any consta com a domèstic reial). Fou metge de l'hospital de Nunó Sanç o de Sant Andreu. En l'any 1379, Bonanat Julià era un ancià afectat per la gota que no podia continuar exercint les seues funcions, i per això el rei va proposar el físic Pere Morro, que ja havia estat treballant a les Illes durant molt de temps, perquè fóra pensionat per la ciutat. — Nota: J. Rubió i Balaguer (1909) va suposar, pel nom, que era jueu, però els documents, contra el que era habitual, no ho indiquen i va exercir càrrecs que els jueus no podien exercir.
Bibliografia
Rubió i Lluch - Rubió i Balaguer (1909), "Notes sobre la ciència oriental ...", Apèndix de J. Rubió, p. 492 (dessospitador, jueu, 1366)
Pons Pastor (1932-1934), "Constitucions e ordinacions del ...", p. 319 (reducció salari de 100 a 50 lliures anuals, 1373)
Santamaría Arández (1976), "El reino de Mallorca en la ...", p. 45 (reducció salari de 100 a 50 lliures anuals, 1373)
Llompart (1989), "La nòmina municipal de la ciudad ...", p. 370 (transcrit "Bonanat Johan" per error, 100 lliures anuals de salari del municipi, de 1373)
Contreras Mas (1996), "Pere Çaflor, un médico de ...", p. 98 (recull les notícies anteriors)
Pérez (2005), Fonts per a l'estudi de la ..., p. 230, núm. 710 (notícia de Rubió, jueu)
Ferragud (2022), L'hospital, la dona i el capellà ...
Contreras Mas (1997), Los médicos judíos en la ..., p. 127
Cardoner i Planas - Danon Bretos (1985), Metges jueus catalans
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1418, f. 186v – Llicència, Reial – 27 juliol 1357

Carmel Ferragud; Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).