MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3155 (28 / abril / 2024)

Faberzà, Bernat (fl. València, 1364 – 1385)

Creació de la fitxa: 2018-04-20
Darrera modificació: 2020-10-03
Categoria social i professional
familiar/domèstic - menescal
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I)
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Menescal de València. Pertanyia a una nissaga de menescals de la ciutat. Devia ser descendent de Ramon (II) Faberzà (fl. 1322 – 1343). Va estar vinculat directament a la casa de l'infant Joan —després Joan I el Caçador (1350 – 1396)—, del qual va rebre diverses atencions i proteccions. Mantingué diversos plets. Sabem que tenia un esclau anomenat Joan d'Aragó, molt experimentat en menescalia, que va ser reclamat per l'infant per atendre un cavall malalt. En una ocasió l'esclau es queixava del mal tracte rebut de banda de l'amo, per la qual cosa el darrer fou amonestat.
Bibliografia
Ferragud Domingo (2009), La cura dels animals: menescals i ...
Ferragud (2015), "Les relacions entre els menescals ..."
Testimoni als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – Justícia civil (Peticions), vol. 3682, mà 11 – Procés, Municipal – 16 octubre 1367 - 30 octubre 1367

Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).