MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3154 (25 / November / 2024)

Bellvís, Faraig de (fl. València, 1339 – 1387)

Creació de la fitxa: 2018-04-20
Darrera modificació: 2021-02-26
Categoria social i professional
familiar/domèstic - menescal - musulmà
Activitat professional
Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Aragó (regne) - València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Menescal musulmà de València. Originari d'Aragó, es va instal·lar amb la seua família a València. Els Bellvís hi van residir durant dècades, i encara hi eren a principis del segle XV, quan la família es va desvincular de la menescalia i passà a dedicar-se al comerç. Faraig va ser el primer d'una sèrie de membres de la família vinculats a la casa reial com a menescals. Desenvolupà nombrosos càrrecs polítics, sota la protecció de Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), al qual serví. Es conserva molta informació sobre els salaris que percebé habitualment per la seua tasca de menescal i sobre els nombrosos privilegis i donacions que li foren atorgats. També se sap de conflictes que mantingué amb altres musulmans.
Bibliografia
Febrer Romaguera (1986), "Los Bellvis una dinastía ..."
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ...
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ...
Ferragud Domingo (2009), La cura dels animals: menescals i ...
Beauchamp (2014), "La composition de la Casa i Cort ...", p. 36
Ferragud (2015), "Les relacions entre els menescals ..."
Testimoni als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – Justícia civil (Peticions), vol. 3682, mà 11 – Procés, Municipal – 16 octubre 1367 - 30 octubre 1367

Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).