MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3153 (27 / abril / 2024)

Vilaspinosa, Antoni de (fl. València, 1351 – 1380)

Creació de la fitxa: 2018-04-20
Darrera modificació: 2022-11-29
Categoria social i professional
ciutadà - familiar/domèstic - menescal
Activitat professional
Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós - Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: València (regne)
Localitats: València
Comentaris
Menescal de la ciutat de València, tot i que sembla que pogué actuar també en altres localitats del regne. Va ser menescal de l'infant Joan —després Joan I el Caçador (1350 – 1396)— des d'almenys 1364, i també del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), des de 1365. Es conserven referències al pagament del seu sou i a algunes donacions gracioses. Implicat en diversos plets que l'enfrontaren a cavallers, en alguns casos potser pel cobrament del seu salari. El 6 de març de 1376 pagà al notari Jaume Pere pels treballs sostenguts per tal de cobrar 10.000 ss que li debia el tresorer del duc de Girona, en aquets moments Joan I el Caçador (1350 – 1396). Casat amb Gueraula, tingué un fill anomenat Joan, que es desconeix si fou menescal. El seu esclau Anton Bru va fugir després de la seua mort i el rei n'ordenà la captura. — Formes antigues del nom: «Anthonius Vilaspinosa», «Anthonius de Vallispinosa» (llatí).
Bibliografia
Ferragud Domingo (2009), La cura dels animals: menescals i ...
Ferragud (2015), "Les relacions entre els menescals ..."
Acusat als documents
València - ARV - Justícies de València: Justícia civil – Justícia civil (Peticions), vol. 3682, mà 11 – Procés, Municipal – 16 octubre 1367 - 30 octubre 1367

Carmel Ferragud

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).