MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3149 (22 / November / 2024)

Anònim Classense (fl. Catalunya occidental - Marques d'Ancona, s. XV-2)

Creació de la fitxa: 2018-02-13
Darrera modificació: 2021-05-07
Categoria social i professional
barber-cirurgià - cirurgià
Activitat professional
Privada
Tipus de formació
Oberta
Àrea d'activitat
Territoris: Estats Pontificis - Itàlia (península)
Localitats: Ancona - Viterbo
Comentaris
Barber-cirurgià o cirurgià anònim de procedència catalana nord-occidental (Lleida-Tortosa?) que a l'últim quart del segle XV s'havia instal·lat a Itàlia. Autor d'un receptari mèdic professional conservat al ms. Ravenna - Classense - 215, que elaborà mentre residia al centre-nord d'Itàlia (referències a les Marques d'Ancona, regne de Nàpols, Viterbo, Florència, etc.), i que va relligar en un volum amb altres manuscrits o fragments de manuscrits mèdics, quirúrgics i medicoalquímics en llatí i en català. El receptari és escrit majoritàriament en català, però també hi anotà fórmules i obretes pràctiques en italià (del centre-nord de la península) fruit tant de la transmissió oral com escrita, amb nombroses al·lusions a metges i altres personatges aparentment de la regió d'Ancona i també de Florència. També hi ha receptes en un llatí gràficament limitat, d'altres que barregen les tres llengües, dues en castellà i encara unes poques d'escrites per una altra mà, potser un seu aprenent. Al ms. també hi anotà uns comptes per a l'adaptació d'un obrador («botiga») del qual va fer eliminar un forn. Una altra addició, datable no abans de 1484, n'estableix la cronologia aproximada.

Lluís Cifuentes, Claudia Lemme

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València