MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3148 (23 / November / 2024)

Bonaventura da Iseo (ante 1200 – c. 1280)

Creació de la fitxa: 2018-02-11
Darrera modificació: 2018-02-11
Categoria social i professional
alquimista - religiós OFM
Comentaris
Frare franciscà i alquimista originari d'Iseo (Llombardia). Fou provincial de Provença, de Gènova, de Bolonya i de la Marca de Treviso de l'orde dels framenors. El 1245 assistí, com a vicari del general de l'orde, al concili de Lió i dos anys més tard també el representà en un capítol general dels franciscans. El 1249, ja a una edat madura, acompanyà el general de l'orde en una ambaixada papal a l'Imperi bizantí de Nicea. El 1273, a Bolonya, féu de mitjancer entre venecians i bolonyesos, i l'any següent, com a conseqüència del segon concili de Lió, fou novament enviat pel papa a l'Imperi Bizantí. Autor de sermons, en els quals demostra el seu domini de la filosofia natural, i d'un compendi d'alquímia (Liber Compostella multorum experimentorum veritatis), escrit a Venècia —on també efectuava tasques diplomàtiques— vers 1260, que documenta la difusió de l'alquímia entre els franciscans, i en el qual es reconeix amic d'Albert el Gran (c. 1200 – 1280) i de Tomàs d'Aquino (1225 – 1274).
Bibliografia
Thorndike (1923-1958), A History of Magic and ..., vol. 3 (1934), pp. 45-47
Vasoli (1969), "Bonaventura d'Iseo"
Lombardo (2008), "Bonaventura da Iseo OMin e le sue ...", pp. 87-101
Capitanucci (2012), "Agli albori della cultura ..."
Enllaços
Treccani.it (DBI)
Wikipedia IT
Comune di Iseo
Londres, Wellcome Library, ms. 140

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).