MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3147 (23 / November / 2024)

Canneti, Pietro (Cremona, 1659 – Faenza, 1730)

Creació de la fitxa: 2018-02-09
Darrera modificació: 2018-02-10
Categoria social i professional
abat - bibliòfil - bibliotecari - poeta - religiós OSB Cam.
Comentaris
Nascut Giambattista Canneti, fou un clergue, poeta i orador italià. Ingressà a l'orde camaldulès, i fou abat dels monestirs de Classe (des de 1690), a Ravenna, de Faenza, de San Severo de Perugia (1694-1699), de Santa Maria di Bertinoro (1699-1703), novament de Classe (1704-1714), altra vegada de Perugia (1714-1724), de San Salvatore de Forlì (1724-1727), i de Classe (1727-1730). General de l'orde el 1729. Com a erudit, fou amic dels principals intel·lectuals del seu temps (Muratori, Zeno o Magliabechi, entre d'altres), participà activament del renovament literari de finals del s. XVII, fou filòleg i, sobretot, bibliòfil. A Ravenna, impulsà l'Accademia dei Concordi (renascuda el 1684 al monestir de Classe) i és considerat el fundador de la Biblioteca Classense, sorgida de la biblioteca del monestir de Classe que dirigí entre 1704 i 1714 i enriquí amb un gran nombre de còdexs i incunables gràcies als seus contactes intel·lectuals, fins i tot havent deixat el monestir, i que féu hereva de la seva col·lecció privada. S'interessà especialment per la història cultural del s. XV a Itàlia, tant per les obres en llatí com per les expressades en vulgar.
Bibliografia
Cortesi (1949), "Contributo ad una bibliografia ..."
Cortesi (1952), "L'Abate Pietro Canneti ..."
Cortesi (1959), "L'abate don Pietro Canneti ..."
Foschi (1964), "La Badia di Santa Maria d'Urano ...", en part. p. 60
Schizzerotto (1971), Le incisioni quattrocentesche ..., pp. 98 i ss.
Petrucci (1975), "Canneti, Pietro (Giambattista)"
Enllaços
Wikipedia IT
Treccani.it

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València