MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3144 (22 / November / 2024)

Lévis-Leran, Gastó (II) de (c. 1340 – c. 1383)

Creació de la fitxa: 2017-12-18
Darrera modificació: 2017-12-19
Categoria social i professional
noble
Comentaris
Noble, pertanyent a una branca menor d'un dels llinatges del Nord de França instal·lats a Occitània arran de la croada contra els albigesos (Guy de Lévis fou lloctinent de Simó de Montfort). Senyor de Leran, un domini modest al país de Mirapeis, dins l'antic comtat de Foix. Fill i hereu de Gastó (I) de Lévis, senyor de Leran (m. 1347). Casat (1362) amb Jeanne de Rochefort, amb la qual tingué l'hereu, Gastó (III) (1366-1398), Bertrand, casat amb Marguerite de Malleras, i Isabelle, casada amb Jean de L'Isle-Jourdain, comte de Clarmont; també tingué una filla natural, Jeanne, casada amb Pierre de Gardiolle. El 1380 acordà amb la població local la reforma i guarda del castell de Leran. Bartomeu de Tresbens (fl. ante 1295 – 1375) hi tingué relació (probablement el serví com a metge) abans de traslladar-se a Catalunya (a. 1359). Féu testament el 3/03/1383.
Bibliografia
Aubert de La Chesnaye Des Bois (1770-1786), Dictionnaire de la noblesse ..., vol. 8 (1774), p. 670
Martin (2007), Histoire et généalogie de la ...
Enllaços
Wikipédia FR
Geneanet
Geni

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).