MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3131 (28 / abril / 2024)

Colteller, Guillem (fl. Girona, 1357 – 1392)

Creació de la fitxa: 2017-11-02
Darrera modificació: 2021-08-16
Categoria social i professional
familiar/domèstic - físic - jurat/prohom/conseller - mestre - metge - professor
Activitat professional
Patró: Eclesiàstic - Patró: Infant Joan d'Aragó (Joan I) - Patró: Municipi - Patró: Rei Joan I el Caçador - Patró: Rei Pere III el Cerimoniós
Tipus de formació
Universitària
Graus universitaris
Mestre en medicina
Professor en medicina, 1385
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - França (regne)
Localitats: Barcelona - Besiers [Béziers] - Esponellà (Pla de l'Estany) - Girona
Comentaris
Metge (físic). Mestre en medicina, potser format a la Universitat de Montpeller. En un document de 1385 és anomenat professor en medicina. Originari de Girona, on tenia residència habitual, i on va estar contractat pel consell de la ciutat (fins 1337) i pel capítol de la catedral (1362), i d'on va formar part del govern municipal el 1374. Des de cap a 1371 serví Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387), el seu fill i hereu Joan, com a infant i com a rei (Joan I el Caçador (1350 – 1396)), i les esposes d'un i altre. A Besiers, reconegué mèdicament Joana de França, promesa de l'infant, que morí de disenteria abans del matrimoni (1371). Se'n conserva una carta autògrafa sobre el primer embaràs de Mata d'Armanyac (1347 – 1378) i el part de l'infant Jaume (1374). També assistí l'abat de Ripoll Ramon de Savarrés, mort l'any 1380, en la seva darrera malaltia (el 1385 encara reclamava al rei el pagament dels seus honoraris). Participà en les experimentacions ordenades per l'infant Joan en l'any 1378 sobre els efectes antitòxics de la la banya d'unicorn. Obtingué elevats censals i violaris del rei i l'infant (1375 i 1377), en paga de deutes pendents, però també els prestà elevades sumes de diners. En els anys 1378-1379 posseïa en alou el mas del Puig de Batllori a Esponellà, a la sotsvegueria de Besalú. Aprofitant les dificultats econòmiques de la corona per al manteniment del domini sobre Sardenya, n'adquirí la plena jurisdicció d'Esponellà (1380) i el dret a erigir el lloc en castell termenat o baronia (1381), per 500 florins d'or, concessió durament discutida per les autoritats reials de Besalú. Amb la seva esposa Blanca tingué una filla, Margarida, que deixà hereva universal i es casà amb Jaume de Campllong, cavaller, fill i hereu de Jaspert de Campllong (s. XIV), notari major de Girona, tresorer del rei Pere III i de la reina Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406), i senyor de la baronia de Púbol, els descendents dels quals posseïren les baronies de Púbol i Esponellà. La filla d'aquest matrimoni, Margarida de Campllong, es casà amb Bernat de Corbera; apareixen representats al retaule de Sant Pere de Púbol, de Bernat Martorell, conservat al Museu d'Art de Girona.
Bibliografia
Comenge i Ferrer (1897), "La medicina en el reino de ...", [pp. 67-69 de la reimpr.]
Bofarull i Sans (1898), "Generación de Juan I de Aragón ...", pp. 328-329, doc. 21, i 335-336, doc. 34
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 1, pp. 280-281, doc. 304, i vol. 2, pp. 195-196, doc. 207, i 224, doc. 237
Roca (1922), "Mestre Guillem Colteller ..."
Roca (1929), Johan I d'Aragó, ad indicem
Javierre Mur (1930), Matha de Armanyach, duquesa de ..., pp. 177-179
Voltes i Bou (1955), "Notas sobre médicos barceloneses ...", p. 128, núm. 11
Calbet i Camarasa - Corbella i Corbella (1981-1983), Diccionari biogràfic de metges ..., s. v.
Guilleré (1987), "Le milieu médical géronais au ...", pp. 267-268 i 279
Guilleré (1993-1994), Girona al segle XIV, vol. 1, p. 142, i vol. 2, pp. 60 (família), 305, 358, 362, 367-368 i 371
Sánchez Ripollés (2001), A la medicina de la Corona ...
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., ad indicem
Ferragud Domingo (2007), "Los oficios relacionados con la ..."
Enllaços
GEC
Retaule de Púbol
Beneficiari als documents
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 490, f. 102r – Tresoreria, Reial – desembre 1367
Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 491, f. 60r – Tresoreria, Reial – febrer 1368
Girona - AHG - Notaria de Girona – Notaria de Girona-1, vol. 130, f. 36rv – Censal/violari, Redenció, Notarial – 19 maig 1383
Esmentat als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1660, f.32v – Manament, Reial – 18 octubre 1380
Girona - AHG - Notaria de Girona – Notaria de Girona-1, vol. 114, f. 98v – Notarial – 7 març 1377
Girona - AHG - Notaria de Girona – Notaria de Girona-1, vol. 130, f. 27v – Notarial – 11 maig 1383
Intermediari als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1658, f. 11v – Lletra, Reial – 12 setembre 1379
Testimoni als documents
Girona - AHG - Notaria de Girona – Notaria de Girona-1, vol. 139, f. 29 – Notarial – 11 maig 1383

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).