MedCat

Accés a la base de dades MedCat.

Arxius consultats | Advertiment | Sobre les fitxes | Com citar | Avís legal

Id MedCat 

Documents | Persones

nom3129 (22 / November / 2024)

Engilbert, Bernat (fl. Barcelona, 1362)

Creació de la fitxa: 2017-10-28
Darrera modificació: 2020-09-14
Categoria social i professional
desconeguda
Àrea d'activitat
Territoris: Catalunya (Principat) - Rodés (diòcesi)
Localitats: Barcelona
Comentaris
Germà de Pere Engilbert (fl. 1359 – 1361), metge (físic) i astròleg de la casa del rei Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387). Era originari de la diòcesi de Rodés (Occitània central), però el 1362 vivia a Barcelona. Disputà a Dalmau Sesplanes (m. 1383) l'herència del seu germà.
Bibliografia
Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 142-143, doc. 142, i p. 143n
Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., pp. 355-356, doc. 228
Ferragud Domingo (2005), Medicina i promoció social a la ..., p. 283 (Bernat és, erròniament, "fill" de Pere)
Acusador als documents
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 707, f. 159v – Investigació judicial – 24 març 1362
Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 707, f. 159v – Investigació judicial – 24 març 1362
Atorgant als documents
Barcelona - ACB - Dignitats i oficis: Notaria particular – vol. 230, f. 170rv – Convinença, Notarial – 24 gener 1362

Lluís Cifuentes

Què són les imatges?

Les petites imatges de la cinta ornamental corresponen, d'esquerra a dreta, als següents documents: 1. Jaume II ordena resoldre les discòrdies veïnals per una finca del metge reial Arnau de Vilanova a la ciutat de València, 1298 (ACA); 2. Contracte entre Guglielmo Neri de Santo Martino, cirurgià de Pisa, i el físic-cirurgià de Mallorca Pere Saflor, batxiller en medicina, per a exercir la medicina i la cirurgia sota la direcció del segon, 1356 (ACM); 3. Valoració de l'obrador de l'apotecari de Barcelona Guillem Metge, efectuada pels apotecaris Miquel Tosell, Berenguer Duran i Vicenç Bonanat, per a ser venut al també apotecari Llorenç Bassa, 1364 (AHPB); 4. Pere III el Cerimoniós regularitza la situació legal d'Esteró, metgessa jueva de Vilafranca del Penedès, concedint-li una llicència extraordinària per a exercir la medicina, 1384 (ACA); 5. Procura de Margarida de Tornerons, metgessa a Prats de Molló i a Vic, per a recuperar els béns que li retenia un tercer a Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorat i llicència docent de Narcís Solà, batxiller en medicina, expedits per Bernat de Casaldòvol, doctor en medicina i canceller de la Facultat de Medicina de Barcelona, 1526 (AHCB); i 7. Societat entre Joan Llunes i Joan Francesc Llunes, pare i fill, i Lluís Gual, gendre del primer, cirurgians de Caldes de Montbui, per a exercir la professió, 1579 (AHCB).